- El president del CSJ lloa les reformes impulsades per Espot i avança una millora amb la nova tecnologia
JOAN RAMON BAIGES
ANDORRA LA VELLA
Contents i queixosos. Satisfets però reivindicatius, la justícia avança però cal fer-ho a un ritme més propens. Aquest seria el resum a grans trets de les paraules dels representants de l’Administració de Justícia durant l’acte d’obertura de l’any judicial. La perla la va dir el president del Consell General de la Justícia (CSJ): «S’ha avançat més en aquests dos anys que en els 18 anteriors». Ho va dir amb sinceritat i convenciment, perquè la resta de representants van coincidir en discursos plàcids per al ministre de Justícia, Xavier Esport, que va sentir elogis a les reformes que ha impulsat en l’àmbit legislatiu i, sobretot, en la millora de recursos que suposarà la nova seu de la Justícia a Prat del Rull, que permetrà a advocats, fiscals, batlles i personal deixar la caixa de cartró en què s’han convertit les instal·lacions de l’avinguda Salou.
Casadevall; el Fiscal General, Alfons Alberca, així com la resta de presidents de les diferents instàncies van subratllar que els canvis que s’han d’aprovar han de repercutir en benefici del ciutadà i també en un millor funcionament. En el fons es va denotar un sentiment de que la justícia necessita un rentat d’imatge, que els ciutadà la veu massa opaca i, com va dir el president del Tribunal Superior de la Justícia (TSJ), Joan Manel Abril, citant a un especialista italià: «Buscant la justícia em vaig trobar la llei».
recuperar la confiança / Les intervencions van servir per ressaltar els canvis positius. A l’altre costat de la balança, els negatius. David Moynal, president de la Batllia, va dir ben clar que «cal recuperar la confiança en la llei, és una prioritat per a qualsevol democràcia». I va avisar: «Les retallades tenen un efecte devastador que fa dubtar de la justícia».
En realitat aquest va ser l’epicentre de la majoria d’intervencions, la sensació de que és inqüestionable que l’opinió pública dubta de la Justícia. Són paraules majors quan surten de la boca dels que han d’impartir justícia, però és també alhora un exercici de crítica que demostra que la justícia no està cega, com es vol fer creure.
Casadevall, en la seva intervenció, va insistir en la independència pressupostària «que veurà la llum amb la nova llei», reconeixent que «és essencial per guanyar la confiança dels ciutadans i dels inversors».
El president del CSJ va encertar a la diana quan va assenyalar un dels mals que la tecnologia permetrà solucionar: «L’objectiu ha de ser reduir el temps de resposta; una justícia lenta no és justícia». En aquest punt va recordar que la nova plataforma informàtica d’origen navarrès està a punt. Casadevall, clar com sempre, va estirar de les orelles als representants judicials quan va constatar que en la majoria de països hi ha un diàleg entre el jutge i la premsa, «i hem d’evitar que la justícia quedi massa distant per als mitjans de comunicació».
Casadevall es va mostrar satisfet perquè durant aquest any judicial (agost 2013–juliol 2014) «s’han fet realitat molts dels projectes dels que vàrem parlar en l’obertura de l’any passat». Casadevall va donar les gràcies per haver tingut un ministre «que venia del ram».
manca de personal / Una de les reivindicacions que van transmetre els responsables de la Justícia és la manca de personal, encara que Espot i el president del Consell Superior de la Justícia, van considerar que caldrà veure quines necessitats hi ha després d’aplicar les modificacions tecnològiques i legislatives.
Unes demandes que el ministre de Justícia i Interior va dir que el Govern «ha honorat any rere any» i que en el pressupost del 2015 es preveu incloure dues noves places de secretaris de sala i veure com cobrir les dues excedències de batlles, informa l’ANA. Amb tot, va fer notar que en el darrer any hi ha una lleugera disminució de nous contenciosos, excepte en l’àmbit administratiu. Casadevall va afegit que un cop instaurat el nou programa informàtic i implementades les reformes legislatives «traurem les execucions administratives i civils» i aleshores caldrà veure «què falta».
Durant el curs 2013- 2014 s’han comissat cinc milions a favor de l’Estat provinents de fons d’origen criminal de tràfic d’armes, de drogues, corrupció, etc. A més, s’han rescabalat a les víctimes d’estafes i altres delictes 3,3 milions d’euros.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
