Cada Nadal, la casa de Pasqualina Gaultier es converteix en un espai singular a Andorra. No és només una decoració nadalenca, sinó un recorregut emocional pensat per compartir llum, esperança i una mica de màgia amb totes les persones que hi passen. Un projecte personal que, any rere any, creix i es transforma, sempre fidel a una mateixa idea: regalar felicitat.
Pasqualina Gaultier és originària de Calàbria, al sud d’Itàlia. Durant molts anys va treballar en el món dels esdeveniments, organitzant festes, carnavals, pessebres vivents i concursos de bellesa. Tot i haver estat al capdavant de projectes importants, sempre ha preferit treballar discretament, ocupant-se ella mateixa de cada detall. Crear amb les mans i fer-ho sola ha estat sempre una necessitat profunda.
La proposta nadalenca d’aquest any presenta una evolució clara. El muntatge s’ha ampliat de manera notable, amb nous elements exteriors i un pessebre que adopta un concepte completament renovat. Tot plegat configura un espai més gran, més immersiu i també més personal.
“Aquest any volia crear alguna cosa realment excepcional”, explica Pasqualina. “Ha estat un any molt fora del normal, no pas per coses bones, sinó tot el contrari. Ho he fet pensant en totes les persones que estimen el Nadal i que s’acosten a veure aquest paisatge”.
El seu procés creatiu continua sent totalment intuïtiu. No fa dibuixos previs ni esquemes. “Tot està al meu cap. Començo col·locant caixes, cartrons, paper, i a poc a poc l’estructura va prenent forma”. Una manera de treballar que respon més a l’emoció que a la tècnica.
“Ha estat un any molt fora del normal, no pas per coses bones, sinó tot el contrari. Ho he fet pensant en totes les persones que estimen el Nadal i que s’acosten a veure aquest paisatge” – Pascualina Gaultier
La inspiració d’aquest any té una arrel molt clara. Al novembre va néixer el seu nét, i el moment de tenir-lo als braços la va marcar profundament. “El mirava en silenci i semblava que em parlés sense paraules. Va ser una connexió molt intensa, com si ens entenguéssim sense dir res”.
Aquest sentiment d’amor conviu amb una altra experiència dura. La malaltia del seu marit, que ha patit un ictus, també forma part del rerefons emocional d’aquesta decoració. “És una mescla d’amor i patiment”, explica. “L’amor pel meu nét i el que he viscut amb la malaltia del meu marit. Però al final tot neix de la mateixa paraula: amor”.
La necessitat de crear ve de lluny. Des de petita, Pasqualina ja imaginava mons propis. “A la meva ment em creava una altra vida”, recorda. Una manera de fugir d’una infància difícil i de transformar el patiment en alguna cosa bella. Aquesta forma d’expressió l’ha acompanyada sempre. “M’agrada fer-ho tot sola. Necessito expressar-me així”, diu. La decoració és, per a ella, un llenguatge íntim, una manera de comunicar allò que no sempre es pot explicar amb paraules.
Entre totes les figures que formen part del seu univers, n’hi ha algunes especialment estimades: les fades. Les va començar a crear després de perdre el seu primer marit. “Em van ajudar molt. Em permetien oblidar el dolor, el plor, la mala sort. Em transportaven a un món màgic”. Més que objectes decoratius, són peces carregades de significat personal.
[Les fades] “Em van ajudar molt. Em permetien oblidar el dolor, el plor, la mala sort. Em transportaven a un món màgic” – Pascualina Gaultier
La casa de Pasqualina està oberta a tothom i l’entrada és gratuïta. No hi ha cap voluntat comercial darrere del projecte. “Tot el que surt del cor no té preu”, afirma. A les persones que no tenen ganes de fer un arbre de Nadal, els llança una invitació senzilla: venir, observar els detalls, els personatges, els escenaris, i fer-se una pregunta. “Per què no tenir també una mica d’alegria a casa? Un arbre aporta llum, esperança i una mica de màgia”.
De cara al futur, el seu desig és portar aquest univers a un espai més gran i accessible, on tothom hi pugui arribar i descobrir que, fins i tot en els moments més difícils, la creativitat i l’amor continuen sent una forma de resistència.
