L’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea) ha tancat aquest dimecres el balanç de les IV Jornades sobre l’autisme, una edició centrada en la formació, el respecte a la identitat autista i la millora dels recursos i de la comprensió social. “L’autisme és identitari, no s’ha d’entendre com un model biomèdic”, ha ponderat la doctora en psicologia i directora del postgrau ‘Autisme: Diagnòstic i Intervenció’ de la Universitat de Barcelona, Isabel Paula, tot afegint que “quan tens una malaltia hi ha tractaments o intervencions per disminuir o eliminar els símptomes, però en aquest cas no hi ha cap intervenció que et faci menys autista o que curi l’autisme”.
Així, l’experta ha remarcat que l’autisme es tracta “d’una configuració del sistema nerviós central, amb una manera pròpia de processar la informació, d’entendre i de sentir el món”. “Tu ets autista”, ha insistit, comparant-ho amb altres condicions identitàries: “És com si diguessis que tens heterosexualitat. No, ets heterosexual”. Així i tot, ha matisat, però, que “si hi ha persones que prefereixen dir que tenen autisme, tampoc hi ha cap problema”, subratllant que la majoria “se senten més còmodes dient que són autistes”.
“Ser autista a vegades és nedar contra corrent. Hi ha moltes persones autistes que pateixen, perquè és com viure constantment en un entorn que no t’entén” – Isabel Paula
Paula també ha alertat sobre la tendència a “romantitzar” l’autisme a les xarxes socials. “És veritat que té molts avantatges, però també implica limitacions, confusions en les relacions socials i necessitat de predictibilitat”, ha explicat, afegint que “ser autista a vegades és nedar contra corrent. Hi ha moltes persones autistes que pateixen, perquè és com viure constantment en un entorn que no t’entén”. “La societat creu saber el que una persona autista necessita, però no escolta el que la persona autista diu que necessita”, ha defensat.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, Paula ha qualificat de “fracàs parcial” el model d’escola inclusiva, tot aclarint que “no totes les escoles” hi fallen. “S’ha construït una escola per a la diversitat, però no pensada per al que les persones autistes necessiten per aprendre”, ha apuntalat, remarcant que “estem intentant encabir clavilles quadrades en forats rodons”. En aquesta línia, ha esmentat que sovint “es demana als nens autistes que s’adaptin a un entorn que no està adaptat a ells”. “Molts adolescents arriben a preguntar-se qui són i qui els accepta tal com són, sense haver de mimetitzar-se amb la resta”, ha continuat.
Per la seva part, la presidenta d’Autea, Maite Benítez, ha qualificat la jornada de “molt positiva i constructiva”, destacant la participació de persones autistes, famílies i professionals. En aquest sentit, ha remarcat que “ens ajuda a aprendre com estar al costat de la persona autista, com ajudar-la i com fomentar que la societat la valori tal com és, sense que hagi de disfressar-se d’alguna cosa que no és”, tot i que també ha aprofitat per posar èmfasi en la necessitat de més recursos i especialització als centres educatius: “Potser hi ha recursos, però cal més formació específica en autisme”, oferint la col·laboració a Educació “per millorar la vigilància i el suport als infants autistes amb professionals qualificats”.
Finalment, la vicepresidenta de l’entitat, Inés Martí, ha confirmat, qüestionada per la presumpta vinculació d’un jove amb TEA al judici celebrat aquesta setmana, que “l’associació està sempre a disposició de la justícia o de qualsevol institució que ens ho demani”. En aquest sentit, ha informat que “aquesta és la primera vegada que Justícia s’ha adreçat a Autea per demanar suport específic en un procés judicial que afecta una persona amb TEA”, considerant que aquesta col·laboració “hauria de ser una pràctica habitual per garantir els drets de les persones amb autisme en qualsevol procés judicial”.
