Els debats sobre l’edat de jubilació tornen a situar la desigualtat al centre. El doctorand de la Universitat de Barcelona Pere López Agràs és clar: “Retardar l’edat de jubilació al 67 no és una mesura neutra”. La seva recerca demostra que aquesta decisió “penalitza les persones de renda més baixa”, perquè una part important d’aquest col·lectiu no arriba a viure prou anys per beneficiar-se del sistema. “Tenim una part de la població que s’està morint als 75 anys de mitjana, mentre una altra s’està morint als 85 o 90”, resumeix. Aquesta fractura fa que les reformes que allarguen la vida laboral agreugin les desigualtats existents.
“Retardar l’edat de jubilació al 67 no és una mesura neutra; penalitza les persones de renda més baixa” – Pere López
López centra la seva investigació en l’impacte real de l’esperança de vida sobre la justícia del sistema de pensions. El treball revela que la mitjana d’esperança de vida d’un país és, en realitat, un mirall de les desigualtats internes. “Les persones riques, sueques, del Regne Unit, d’Espanya i d’Anglaterra viuen pràcticament el mateix”, explica. El que varia és la realitat de les persones amb menys ingressos. “Les persones de renda més baixa viuen molts menys anys als Estats Units i al Regne Unit del que viuen a Suècia i a Espanya.” Per això conclou que els països amb esperança de vida més alta —com Espanya— són els que presenten menys desigualtats internes, mentre que els que tenen valors més baixos —com el Regne Unit— acumulen diferències fortes entre classes socials. “L’esperança de vida és en si mateixa un indicador de desigualtat”, afirma.
Aquestes dades posen en qüestió la manera com es dissenyen les polítiques públiques. El doctorand alerta que utilitzar l’esperança de vida com a paràmetre únic per fixar l’edat de jubilació és profundament injust. “Una part important de la població de renda més baixa no arriba a aquesta esperança de vida; es moren abans”, explica. Paral·lelament, “les persones de renda més elevada viuen per sobre, i fins i tot molt per sobre”, de la mitjana que utilitzen els governs com a referència. Per això es pregunta si té sentit continuar basant el sistema en una mitjana que “és un artifici perquè no respon a la realitat” i si cal buscar alternatives que no penalitzin els col·lectius més vulnerables.
“Les persones de renda més baixa viuen molts menys anys que les de renda alta; l’esperança de vida és en si mateixa un indicador de desigualtat” – Pere López
La recerca de López s’ha presentat recentment en un congrés internacional, on va rebre el premi al millor pòster. Tot i això, admet que compartir-la a Andorra té un significat especial per a ell. “Em fa moltíssima il·lusió que el primer lloc en què presenti després sigui la Universitat d’Andorra.” La sessió tindrà lloc aquest dimecres a les 10.30 hores a la sala d’actes de l’UdA en el marc de les Píndoles de recerca, el nou espai creat per divulgar la recerca feta al país. La investigació forma part del seu doctorat a la Universitat de Barcelona i neix d’un interès personal. “Sempre havia tingut la intenció de fer recerca i entrar al món acadèmic des d’un enfoc més social”, explica. El seu interès es va reforçar després de seguir els treballs de la darrera comissió de pensions del Consell General. “No imaginava que les diferències d’esperança de vida poguessin ser de 8, 9 o 10 anys”, admet.
Per a López, la recerca no és només un exercici acadèmic. “Té unes implicacions directes en l’àmbit polític i en el dia a dia de les persones”, afirma. Cada dada que analitza apunta en la mateixa direcció: les reformes que ignoren les diferències socials en l’esperança de vida acaben castigant els qui menys anys tenen per gaudir de la jubilació.
