«Incertesa» és la paraula més repetida per les monitores i monitors d’Aina, tant que quasi sembla haver adquirit un significat nou. Cada estiu es celebren a Andorra aquestes conegudes i estimades colònies que aquest any també han estat plagades d’incertesa. Malgrat tot, s’han pogut dur a terme.
Les nenes i els nens d’Andorra han pogut gaudir de les colònies d’aquest estiu sota mesures de seguretat, però, molt restrictives. En total, són 409 els infants i joves –monitores i monitors inclosos– que hi han sigut repartits en els diferents torns amb els quals s’organitza Aina. En el primer, 121 infants, en el segon, 111, i en el tercer 114, repartits entre Casa –la casa de colònies, on van els infants de set a 11 anys– i Borda –al costat de la casa, on van els infants de 12 a 14–. A part d’aquests, es realitzen dos campaments fora de la casa de colònies, per a joves de 15 a 17 anys. En el segon torn es celebra Caina, on hi van anar 27 preadolescents, i en el tercer, Tamarros, amb 36, aquest any. Aquestes dades suposen, tal com explica el mossèn Ramon, un 60% dels «750 infants que acostumem a tenir». Afegeix que, «el ministre de Salut va pujar aquí a dalt i vam poder-ho planificar junts». Les condicions van ser, que fossin «nens i nenes del país i monitors del país», «tot dins la parròquia de Canillo» i «dividits en grups de convivència».
Com explica una monitora que va estar a Casa i a Borda, en dos torns separats, «anàvem preparats perquè en qualsevol moment ens diguessin que tothom a casa», però «ens va arribar la notícia al juny, que sí que podríem fer colònies». «Dins del mateix grup de convivència no calia ni mascareta, ni distància de seguretat, només quan hi havia contacte amb l’altre grup. Aquest any, però, no hi ha hagut activitats conjuntes entre Borda i Casa», afegeix. «Al principi si no haguéssim marcat una sèrie de normatives, hauria costat més, però anàvem veient que s’ho prenien seriosament, i els podíem donar més llibertat», admet la monitora.
Per altra banda hi ha Tamarros, que se celebra al tercer torn, i consisteix a viure durant uns 14 dies a la muntanya, amb totes les experiències i complicacions que això comporta. Un monitor que va ser-hi aquest any explica que, com que es fan a l’aire lliure «ens ha permès flexibilitzar molt». «Se’ns permetia estar com a grup de convivència, sense mascareta, bàsicament aquesta era per cuinar i quan sortíem d’excursió i passàvem per llocs públics». «Els joves ja n’eren molt conscients, i quan sortíem ja sabien que s’havien de posar la mascareta», a més, «teníem gel hidroalcohòlic penjant dels arbres, que és graciós perquè trencava una mica el paisatge, i com que el material que utilitzàvem eren els arbres, no calia anar desinfectant», afegeix.
Tots dos monitors i el mossèn han celebrat que aquest període ha servit als infants com un refugi: «van veure la muntanya com un alliberament», en paraules del mossèn. «Els infants i joves ho necessitaven moltíssim, perquè com havien estat confinats, tenien ganes de retrobar-se, de cantar, de moure’s», expressa. A més, també s’han pres aquest període tan convuls com un aprenentatge. La monitora de Casa i Borda destaca que «hi ha certes coses que podríem mantenir», ja que, com explica el mossèn, tot plegat ha ajudat «a millorar la convivència», entre altres coses. «Les dificultats i problemes que ens ha portat la pandèmia, ens han ajudat a madurar encara més», conclou.
Monitors de fora d’Andorra
Un dels principals problemes que ha arrossegat la situació amb ella, i que més ha afectat a tota l’organització d’Aina, és la decisió que els monitors i monitores de fora d’Andorra –que n’acostuma a ser un volum elevat– no poguessin assistir a les colònies aquest any. Aquells que no hi han pogut anar es mostren dolguts i tristos per aquesta decisió, «ha suposat un buit emocional, he hagut de buscar alternatives, però res és el mateix que Aina», com explica una monitora de la Seu d’Urgell. «Hi ha gent que depèn d’Aina, que la seva vida és Aina, i sap greu que s’hagin quedat així», lamenta un monitor de la Seu .
Més enllà de la tristor, la decisió ha causat malestar, ja que, com explica un altre monitor de la mateixa població, «hi ha hagut molta desinformació i una cosa que ha ofès molt als monitors catalans, era demanar arguments i no obtenir resposta, tot amb una sensació que les decisions s’havien pres a porta tancada». «Alguns monitors asseguraven, fins i tot, que no havien pogut decidir res», lamenta. Tot i això, «s’entén que la situació és desbordant per a tothom, i se sap que s’han pres decisions que no han sigut les millors, a correcuita, però no podem culpar a ningú i sabem que el mossèn ha mirat sempre pels nens», afegeix.
Davant la situació, algunes mares i pares han hagut de buscar alternatives per poder viure un estiu el més a prop d’Aina possible. Una mare, també de la Seu, on, per proximitat, hi ha molta tradició d’Aina, explica que la seva filla, que havia d’anar a Borda, «va fer un cap de setmana de campament, dues nits i tres dies a Estamariu, on van fer el menjar, van muntar la tenda… com Aina, però en miniatura».
