Com cada any, aquest 27 de gener es commemora el Dia Internacional en Memòria de l’Holocaust, així com l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, un moment històric que va marcar un punt d’inflexió en la història i va deixar una empremta inesborrable en milers de persones. Probablement, Auschwitz-Birkenau és el camp d’extermini més conegut del món, però, tot i això, per a una àmplia majoria aquest i la resta de camps solen ser identificats genèricament com a camps de concentració, encara que la realitat és que tenen altres denominacions.
Entre el 1933 i el 1945, el règim nazi va establir una vasta xarxa de camps: més de 42.000 instal·lacions han estat documentades pels historiadors. Aquests camps es classificaven segons la seva funció, incloent-hi camps de concentració, camps de treball, camps de trànsit, camps d’extermini i camps satèl·lit. Tots ells es van utilitzar per a la persecució, explotació i assassinat sistemàtic de persones. Tot i la manca de dades exactes, es calcula que aproximadament sis milions de persones van ser executades directament en aquests recintes de terror.
Fitxa del camp de concentració de Buchenwald, on va estar detingut un any i mig Josep Gelabert.
Escapar d’aquests camps era pràcticament impossible, però algunes persones ho van aconseguir, com és el cas de l’andorrà Josep Gelabert Marfany, qui posteriorment seria conseller general entre el 1962 i el 1963. El seu fill, Pere Gelabert, comparteix amb EL PERIÒDIC el relat del seu pare, qui va ser detingut el 1944 per les tropes nazis d’Adolf Hitler. “Després d’un any i mig al camp de treball a Buchenwald, Alemanya, el meu pare va poder fugir camp a través”, relata el seu fill, destacant que “quan va arribar a París, va haver de ser hospitalitzat. El meu pare feia gairebé 1,80 metres d’alçada i en aquell moment pesava només 50 quilos“.
“Aquí tinc la seva fitxa, on es veu que tenia el número 81.035, probablement el que se li va assignar a Buchenwald”, explica Gelabert. El fill del que fou conseller general -així com cosí de l’exsíndic general Albert Gelabert- incideix que el seu pare va viure l’horror acompanyat d’Antoni Puigdellívol Argerich – pare d’Antoni Puigdellívol Riberaygua, qui va ser ministre de Turisme entre el 2005 i el 2007-, ja que ambdós van ser enviats al mateix camp. Segons les dades recollides al web oficial de Buchenwald, aquest camp va acollir fins a 250.000 presoners, dels quals aproximadament 56.000 van morir.
Article del diari “Chronique d’Andorre” sobre les persones que ajudaven a portar els jueus de França cap a Espanya.
La història de Gelabert no és única, sinó que s’emmarca en el context de moltes altres persones que, com ell, treballaven en xarxes d’evasió per ajudar jueus a travessar la frontera cap a Catalunya. L’historiador Claude Benet explica a aquest mitjà que “el Pirineu era la gran porta de fugida cap a la llibertat per a aquells que escapaven del règim nazi”, tot remarcant que “podem dir que Andorra era particularment interessant perquè permetia que la gent cansada pogués recuperar forces. A més, era un territori fora del nazisme, però sense caure en el franquisme, que no sempre era acollidor amb els fugitius, fossin jueus o no”.
Quan se li pregunta per la importància de commemorar el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, Benet subratlla la necessitat de recordar el passat “per a no repetir-lo”. A més, adverteix que, malgrat els anys, hi ha tendències preocupants en la política actual: “Encara que sembli increïble, hi ha una estigmatització dels jueus pel que passa a Israel, quan molts d’ells no són ni tan sols israelians”, conclou.
