Fins a 39 persones autònomes, 21 dones i 18 homes, van beneficiar-se de les prestacions de descans per maternitat a vint setmanes i per paternitat a quatre setmanes malgrat que el part o l’adopció hagués estat anterior a l’entrada en vigor de la llei que preveia l’allargament d’aquest descans. Aquesta és una de les dades que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va exposar en donar resposta escrita a les preguntes de la consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, sobre la cobertura de la baixa per maternitat establerta en la nova legislació.
Segons va especificar en el mateix text, malgrat que els canvis de la durada del descans per maternitat i de la prestació de paternitat entraven en vigor a partir de l’1 de febrer en el cas de les persones assalariades i assimilades i del 17 de setembre en el d’aquelles que porten a terme una activitat per compte propi o aquelles altres que figuren alhora com a assalariades i treballadores per compte propi, el Consell d’Administració de la CASS va acordar autoritzar el pagament d’aquestes prestacions a aquelles persones que es trobaven en situació de baixa per maternitat o paternitat quan va començar a aplicar-se el nou text legislatiu. «La CASS va fer la mateixa interpretació i aplicació per a un i altre col·lectiu, és a dir, va aplicar el criteri d’igualtat i no discriminació», va matisar Benazet en l’escrit.
Pel que fa al col·lectiu de persones assalariades, van beneficiar-se de la prestació 147 dones i 14 homes que estaven de baixa en el moment d’entrada en vigor d’aquesta legislació, i 8 mares i 7 pares del grup de persones que figuren com a assalariats i autònoms a la vegada. Més enllà d’apuntar el nombre de beneficiaris del descans, les dades publicades reflecteixen que segueixen sent més dones que homes els que sol·liciten la baixa per maternitat o paternitat: 497 versus 323, entre el febrer i el novembre d’enguany.
Nova presidenta
El Consell d’Administració de la CASS, en la seva sessió ordinària d’ahir, va nomenar Carla Guerrero com a presidenta de l’ens en funcions després que Jean-Michel Rascagneres presentés la seva dimissió el passat 31 d’octubre.
