Abans de res, cal entendre i acceptar que l’amor no és control i, per tant, tot el que sigui condicionar a l’altre perquè s’adapti a nosaltres queda fora de l’equació amorosa. Així que si la teva parella o tu mateix esteu buscant el control de la relació, significa que el vostre sentiment no és l’amor, sinó més aviat, és la necessitat de dominar. Per la qual cosa, esteu buscant una relació de poder o una relació submisa; on l’altra part accepti sense més qualsevol decisió que prengueu. D’aquí la importància de subratllar la diferència entre tots dos conceptes perquè encara que semblin similars, no ho són atesos que en una relació basada en el poder, la part perjudicada encara estant en desacord cedeix perquè no li queda més remei que fer-ho.
No obstant això, en una de submissió, la persona afectada entén que el seu rol és acceptar qualsevol comportament demandat i, per tant, no es qüestiona res i això és precisament el que busca el control coercitiu. Aconseguir que l’altra part se senti obligada a fer el que se li exigeix, és a dir, se li renta el cervell perquè modifiqui els seus valors personals i els adapti a les nostres exigències. Per consegüent, ja que estem parlant de la relació amorosa; l’objectiu buscat és tenir a algú als nostres peus, que ens vulgui sota qualsevol circumstància. En definitiva, qui es comporta així, sol ser psicòpata i gaudeix tenint a la seva parella constantment sota control, la confon amb la seva mascota.
Vol algú obedient i que en arribar a casa després de passar el dia fora, el rebi amb alegria i això a canvi d’un simple somriure o d´una carícia. Ara, també cal dir que això porta temps aconseguir-ho i acostuma a començar per la infravaloració i l’aïllament social de la víctima. Així és que per part del primer, hi ha menyspreu en públic, amb comentaris despectius i en la llar se li retreu en la cara que no sap fer les tasques domèstiques. Després, transcorregut un temps arriba el segon pas; la privació de relacions externes (familiars i amics), se li pregunta per a què necessita estar amb més gent si estant a casa ja té tot el necessari per ser feliç i no ho és, es perquè no vol.
Definitivament, és psicologia inversa perquè és una pregunta disfressada d’obligació, i està enfocada al fet que la víctima prengui la iniciativa d’allunyar-se voluntàriament del seu entorn. Per consegüent, per a no caure en aquest parany, mai s’ha de deixar de banda el que ens aporta benestar per complaure a l’altre per què; l’amor és una qüestió de pau interior i alegria simultàniament. Així que, si estàs enamorat, però no sents pau interior, calma, alegria o motivació per fer coses, sento dir-te que això no és amor, sinó més aviat, dependència emocional i estàs entrant en el joc de l’altre. També, una segona pregunta per saber si estàs enamorat o ets depenent econòmic és:- si guanyessis prou diners per viure sense la teva parella, la deixaries o et quedaries amb ella?
