Per tant, no ets ni un superheroi, ni tampoc un milionari salvador, aleshores no tens per què destinar una part dels teus diners a salvar als altres, a gent com, per exemple; les teves amistats, els teus familiars o fins i tot la teva parella sentimental. La qüestió és que si cedeixes a les seves peticions, acabaràs empobrit, o amb deutes, però, sobretot, et quedaràs sol. Això és així perquè quan vulguis recuperar els diners, et titllaran d’egoista perquè aquesta gent confon el préstec amb el regal. És a dir, com els estimes, interpreten què estàs en l’obligació de cobrir les seves necessitats i, per tant, donen per fet que quan els deixes els diners, realment, la teva intenció és no recuperar-los mai perquè els estàs fent un regal, una donació.
Et consideren la seva font d’ingressos, però perquè malauradament, tu mateix t’has ofert a ser-ho atès que vas de salvador i has traspassat la línia de la confiança, un conjunt de pensaments i emocions que donen a entendre que t’agrada ajudar els altres a través dels teus diners. Consegüentment, construeixes relacions insanes i, com a resultat, la teva parella t’abandona inventant-se qualsevol excusa per a no retornar-te els diners i els altres, simplement, desapareixen i, si algun dia te’ls trobes, et giren la cara i segueixen el seu camí com si res.
Així que per canviar el patró d’aquest comportament, has de modificar la teva manera d’interacció social: li has de restar protagonisme als diners i centrar-te més en les teves aptituds i virtuts. Recorda que no et sobren els diners, llevat que vulguis passar penúries econòmiques o allunyar-te dels teus éssers estimats; gent que gràcies a les teves donacions s’ha acostumat a veure’t com una marioneta, com una eina per a aconseguir els seus objectius personals i, per tant, no dubta a manipular-te sentimental. Així doncs, mostra que ets acurat amb els teus diners i d’aquesta manera estaràs reflectint que no ets una presa fàcil. No obstant això, ajudar als altres està molt bé, però no així quan va en detriment nostre, ja que estaríem entrant en l’altruisme biològic, quan estem donant la nostra vida per a afavorir la supervivència de l’espècie o de la família.
Així que, per a no caure en aquesta mena d’altruisme o comportament, cal deixar de costat les emocions i centrar-se més en la part racional. És a dir, qüestionar-se què ens aporta realment aquest comportament: per què tenim la necessitat de salvar als altres? Cal no oblidar que vivim en una societat capitalista i, per tant, hem creat organismes per a acudir al rescat de la gent en dificultats. Així que quan et demanin ajuda financera, recomana a aquesta gent anar a plorar a una ONG, al banc o directament al govern i tu, en tot cas pots donar suport emocional. És a dir, pot ser la persona amb qui parlar i desfogar-se, però no, la que finança els seus projectes.
