El 16 de març del 2020 s’havia d’haver iniciat la coordinació per poder-se fer donant de medul·la òssia, però la Covid ho va fer parar tot en sec. Ara, més d’un any més tard, el projecte començarà a veure la llum, tal com van apuntar des del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), aquest mes de maig o al juny.

De fet, segons la informació facilitada per la mateixa font, «hi ha 57 persones inscrites pendents que les citem per fer el tipatge». Totes elles estan pendents que «s’acabi d’enllestir el circuit» per iniciar tot el procés i entrar a formar part de la llista de donants. En aquest sentit, des del SAAS recorden que «donar no és fàcil, però implica un compromís», ja que «per a molts malalts el trasplantament de medul·la òssia és l’única opció per superar la malaltia». Una donació que es pot realitzar de dues maneres, per sang perifèrica –que consisteix en l’obtenció de cèl·lules mares de sang perifèrica després de l’administració d’uns agents anomenats factors de creixement que fan passar les cèl·lules mare del moll de l’os al torrent sanguini– o de medul·la òssia –en la qual s’obté sang medul·lar–.

Un primer pas en el Principat en matèria de donacions, ja que, fins ara no hi ha possibilitat de fer-ho. En aquest sentit, el vicepresident de l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (ATIDA), Antoni Gamero, afirma que aquesta és la punta de l’iceberg, ja que «el que es va parlar va ser que un període de dos anys era intentar fer medul·la, intentar fer donació de còrnia i donació de ronyó».

Aquests passos, però, com va indicar Gamero, han d’anar acompanyats d’una tasca legislativa per part del Govern. «La llei a Andorra està feta; la llei que a tu et permet dir que vols ser donant està feta, l’únic que no s’ha fet són els reglaments i el protocol per fer que una persona sigui donant, és a dir perquè es faci efectiva aquesta donació», va assenyalar el vicepresident de l’entitat.
Un punt que és amb el que l’associació estan «batallant» perquè «es pugui fer d’alguna forma aquesta donació». L’opció principal, segons va indicar Gamero, seria arribar a un acord amb un hospital espanyol o francès perquè els sanitaris d’aquests centres sanitaris es traslladessin al Principat, quan es produís el cas, per fer l’extracció i el trasllat de l’òrgan fins a l’indret que es requerís. Una proposta que hauria de ser «estudiada pel Govern i el Ministeri de Salut» per veure si és efectiva o no.

En aquest sentit des de l’associació es va recordar que un donant «pot salvar fins a set vides»; d’aquí recau la importància de ser donant i fer-se efectiva aquesta donació i, que de moment, no és possible al Principat. «Avui en dia, els òrgans a Andorra es perden per culpa que no hi ha els reglaments ni el protocol per fer-se efectiva aquesta donació», van lamentar des de l’associació, que espera que aquest fet pugui anar canviant a poc a poc.

Mesos d’incertesa / En l’inici de la pandèmia, i durant el confinament més estricte, els hospitals van suspendre, pràcticament, tots els trasplantament, un fet que va provocar «neguit i incertesa» entre les persones en llista d’espera per rebre un òrgan. Una represa progressiva s'està produint, però no s'ha arribat al nivell anterior a la pandèmia.