Una operació «exitosa». Així va definir el ministre de Finances, Eric Jover, la primera emissió de deute internacional d’Andorra desenvolupada ahir, i que en la mateixa jornada va aconseguir col·locar els 500 milions oferts. De fet, Jover va indicar que s’havia quintuplicat l’oferta, amb les demandes de 157 inversos de 19 països diferents (Andorra, Alemanya, Suïssa, Espanya, França, Regne Unit, Luxemburg, Portugal, Eslovènia, Holanda, Israel, Eslovàquia, Itàlia, Àustria, Mònaco, Finlàndia, Estats Units, Bèlgica i Bulgària), que van sumar 2.500 milions d’euros. Així mateix, el ministre també va celebrar les condicions que es van aconseguir per l’operació, corresponent a un tipus d’interès d’1,25% i un termini de venciment de 10 anys.

Però el camí fins a aquesta jornada no ha estat senzill. Tal com va compartir el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, «l’objectiu que ens havíem marcat passava indubtablement per un procés previ d’homologació internacional», i per aquest motiu, s’han dut a terme accions com: generar la documentació base, rebre assessorament legal «d’entitats de primer ordre mundial», desenvolupar una auditoria externa, estructurar el programa «analitzant les despeses, classificant-les i validant-les als estàndards internacionals» o sotmetre’s a una qualificació de ràting. Tanmateix, Ballestà va destacar, d’entre totes les operacions, l’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI) a finals del 2020, que va qualificar de «pas necessari per tenir credibilitat internacional».

Pel que fa a la tipologia de deute emès, Ballestà va indicar que corresponia a bons verds, socials i sostenibles, i que es va voler que fossin aquests per tal d’«alinear-ho amb els pilars de sostenibilitat de l’estratègia del Govern prevista en l’H23». En aquest sentit, el secretari d’Estat també va apuntar que amb aquesta acció, l’Executiu podrà dur a terme un millor seguiment de les mesures empreses per cadascuna de les motivacions, amb un seguiment del compliment dels objectius i l’evolució d’aquests.

Bona perspectiva de futur

Per tot plegat, Jover va concloure que el procediment havia suposat «una feina intensa que ha resultat ser molt positiva per agafar experiència». Així, pel que fa a la posada en marxa definitiva de l’emissió, el titular de Finances va detallar que la setmana passada el Govern va començar a treballar amb els dos bancs col·laboradors internacionals, Crédit Agricole i Banco Santander, i també les cinc entitats financeres del país per dur a terme l’acció, que com ja havia avançat el mateix ministre mesos enrere, s’ha acabat enllistant en el dret luxemburguès. «Hem mantingut reunions per presentar l’operació i la realitat andorrana, per fer créixer el coneixement sobre Andorra i fer créixer l’interès dels inversors». 

El ministre també va posar en relleu que «l’emissió inaugural sempre és difícil, però ens dona garanties de poder col·locar les futures emissions». I és que, tal com va indicar Jover, dur a terme emissions internacionals és «un pas més en la diversificació del deute» i es tracta «d’un element que es valora excessivament positiu per augmentar la resiliència del país».

D’altra banda, i per tal de fer-ne un comparatiu, el ministre va explicar que la darrera emissió de més llarga durada feta havia estat de cinc anys i amb un tipus d’interès d’1,75%. Per això, tenint en compte que «com més llarg és el crèdit, el tipus d’interès és més elevat», es pot concloure que «gràcies a la capacitat d’anar a mercats internacionals, podem incrementar la maturitat del deute» –de fet, la mitjana del deute andorrà passa de 2,2 anys a 5,1–.