Fins a 1.395 sol·licituds d’ajuda a l’habitatge per al 2021 aprovades; aquesta és la dada que els ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i el director del Departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, van fer públic ahir i que representa un increment del 30% respecte al 2020, quan es van concedir 1.072. Un increment, com van indicar des de l’Executiu, que l’associen més «a la flexibilització dels criteris», que no pas a la crisi econòmica derivada de la Covid, tot i que no descarten que «sigui una combinació de les dues coses».

L’augment del nombre de sol·licituds aprovades ha comportat també un increment dels imports atorgats. En aquest sentit, el ministre va explicar que aquest 2021 s’han destinat prop de 2,9 milions d’euros, en concret 2.886.395,76 d’euros, pels poc més dels 2 milions del 2020 i que significa un increment del 43,55%. Igualment, l’import mitjà de l’ajut també ha experimentat un augment, concretament del 10,31%, passant dels 1875,74 euros als 2.069,10 d’aquest any.

D’altra banda, 383 sol·licituds van ser desestimades. Una dada que es manté sense gaires modificacions i només s’ha incrementat un 0,3%. Els motius principals d’aquesta denegació de l’ajut són superar els llindars d’ingressos o patrimoni (56%), no acreditar els anys mínims de residència (16%), no aportar la documentació corresponent als membres de la llar (14%), discrepàncies administratives (9%), i altres motius  (5%).

Ja en detalls, segons les dades facilitades pel Govern, Andorra la Vella, amb un 39% de les demandes aprovades, és la parròquia on s’han atorgat més ajudes, seguida d’Escaldes-Engordany amb un 19% i Sant Julià de Lòria amb un 14%. Per nacionalitats, Filloy va destacar el 30% de resolucions favorables d’ajuts a persones de nacionalitat andorrana, a molt poca diferència dels espanyols, que comporten el 32%; ja a més distància venen les sol·licituds presentades pels nacionals portuguesos amb un 22%.
Les famílies monoparentals, amb 894.802,20 euros, és el col·lectiu que més ajudes rep; de fet han passat de les 292 sol·licituds del 2020 a les 399 d’aquest any i és que, com va assenyalar el titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, «és un dels col·lectius que més necessita el suport d’aquesta prestació». Les «famílies nuclears», amb 822.198,96 euros, i les persones grans, amb 570.863,52 euros, són els altres dos grups que més demandes han fet d’aquesta prestació.

Respecte a l’import mitjà de lloguer, Filloy va voler destacar que aquest ha crescut en tots els col·lectius, passant dels 489,35 euros als 516,03 euros. D’aquest, Filloy va voler posar en relleu l’increment en els joves, que passa de 487,71 euros de mitjana a 532,59 euros. «És clarament visible que l’increment dels lloguers per aquest any, tot i tenir la mesura de la congelació, té més impacte en els joves, que són els que habitualment accedeixen a un habitatge més nou», va voler apuntar el ministre. 

D’altra banda, Villaverde va informar que, d’acord amb els convenis signats pel Ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut amb les companyies distribuïdores d’energia elèctrica –FEDA, Sercensa, Nord Andorrà i Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria–, els beneficiaris de l’ajut a l’habitatge de lloguer poden sol·licitar i obtenir la Tarifa Elèctrica Bonificada durant el període en què la prestació econòmica estigui vigent.

Referent a aquesta darrera convocatòria, Filloy va explicar que «enguany el que hem fet és simplificar els tràmits per tenir un accés més ràpid a aquesta prestació»; d’aquesta manera els beneficiaris de l’ajuda rebran aquesta setmana la prestació econòmica dels primers sis mesos de l’any, ja que s’aplica d’una manera retroactiva des de l’1 de gener. En la segona revisió, prevista pel mes de setembre, caldran que les persones acreditin el pagament del lloguer dels nous mesos de l’any. Una mesura que van prendre «per evitar desplaçaments massius» en un moment en què és contraproduent i que des de l’Executiu volen mantenir en les pròximes convocatòries.