La notícia de l’obertura d’expedients per ús indegut de l’història clínica compartida ha indignat a alguns pacients. Una parella afectada per la presumpta irregularitat comesa per una treballadora de l’hospital ha decidit portar el cas més enllà i denunciar els fets a la policia. La denúncia policial, a la qual ha tingut accés aquest rotatiu, va dirigida contra la treballadora concreta però també contra el SAAS. Les persones afectades consideren que l’empleada ha de ser acomiadada per un presumpte delicte de vulneració de la intimitat i tenen el cas en mans d’advocats.Des de l’hospital, però, van reiterar que no tenen potestat per fer fora un treballador fins que la instrucció no s’ha resolt. Amb tot, van matisar que actualment s’ha restringit l’accés que té la treballadora, administrativa de l’hospital, a tots els historials clínics, permetent-li únicament fer tasques corresponents al  seu departament. 

Benazet afirma que ara la treballadora té l’accés restringit mentre el Ministeri de Salut estudia el cas

Pel que fa a la investigació, ara el cas està en mans del Ministeri de Salut, qui ha de decidir si s’interposa una multa administrativa que pot oscil·lar entre els 50.000 i els 100.000 euros o si hi ha indici de delicte penal i deriven la qüestió a la Fiscalia. Malgrat la petició d’aquest rotatiu, des del Govern no es van voler donar explicacions argumentant que «per respecte a la instrucció dels expedients en curs, lamentem dir-te que no es poden facilitar més detalls en aquest moment». 

La història 

L’afer remunta al novembre de l’any passat, quan la pacient ingressa a l’hospital i per motius que els afectats prefereixen no detallar tenen la sospita que algú intern està donant informació confidencial a gent externa. A partir d’aquest moment, la parella interposa una queixa a l’hospital i, com és habitual en aquests casos, la Comissió d’auditoria dels accessos a la història clínica es reuneix i detecta que, efectivament, hi ha entrades que no són correctes. En aquest moment, l’ens sanitari entrega als pacients el llistat de totes les persones que han tingut accés a les dades personals. En aquest llistat, al qual també ha tingut accés aquest rotatiu, es pot comprovar que la persona de qui sospitaven ha entrat en reiterades ocasions i dies a l’historial i ha tingut accés a tot tipus d’informació (proves, anàlisi, visites...). A més de la intromissió en les dades personals, els afectats també remarquen el dany psicològic que els ha comportat tot l’afer, afirmant que han rebut trucades per pressionar-los a retirar les denúncies. 
Malgrat que fa mesos que l’assumpte es va iniciar, els denunciants han decidit fer públic el cas ara per la «indignació» que asseguren que els han causat les declaracions que va fer dijous en aquest mitjà el director assistencial del SAAS, Joan Martínez Benazet, afirmant que els acusats «no ho van fer amb cap mala intenció» i que l’únic objectiu era «tafanejar». Pels pacients afectats consultats, es tracta d’una «intromissió directa a la intimitat» provocada per una «prou greu com perquè aquesta persona perdi la seva feina». 

Tornat a consultar sobre la qüestió, Benazet va reiterar ahir que la normativa marca que no hi poden haver dues vies investigant una mateixa falta i que per això es va decidir derivar el cas al Ministeri de Salut amb tota la informació necessària perquè el Govern prengui una decisió. En aquest sentit, va recordar que s’està seguint el procediment que marca la normativa i que s’ha de respectar la presumpció d’innocència fins que la instrucció conclogui. Així mateix, el director assistencial del SAAS va remarcar de nou que és precisament la seguretat del sistema el que ha permès detectar la presumpta mala praxis d’alguns treballadors. De fet, qualsevol pacient que tingui sospita d’un mal ús de la seva informació confidencial pot demanar conèixer la gent que hi  ah tingut accés. Aleshores, la comissió de l’hospital es reuneix i mira si hi ha professionals que han entrat sense cap motiu aparent. Tant si és que sí com si és que no, entreguen el llistat de gent que hi ha tingut accés als sol·licitants. 

L’Agència de Protecció de Dades assegura que la informació clínica està protegida

El sistema de la història clínica compartida aporta «seguretat jurídica i tècnica» i és «garantista al 100%» per a l’usuari. Així ho va apuntar ahir l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) després de la detecció per part del SAAS de l’ús irregular de la història clínica per part de professionals del centre. L’agència assegura que el sistema que es va dissenyar en comissió, de la qual ells en va formar part, té implementats diferents mecanismes de seguretat i de «traçabilitat» que permeten detectar quan hi ha alguna intromissió que no té una base mèdica. Precisament aquest funcionament garantista ha permès detectar les irregularitats comeses pel personal del centre sanitari, malgrat que «la seguretat total no existeix» perquè no se sap mai «quin mal ús se’n pot fer», va apuntar el director de l’agència, Joan Crespo.

Crespo, amb total prudència davant de les informacions aparegudes, es va mostrar satisfet de la resposta que ha dut a terme el Ministeri de Salut i el SAAS amb l’obertura d’expedients pels possibles infractors. 

Així mateix, el director de l’entitat de protecció de dades va apuntar que si algú creu que s’ha afectat la seva intimitat pot presentar denúncia davant de l’agència i aquesta iniciarà una investigació per detectar si s’ha produït alguna vulneració.