Espot diu que són «conseqüències indesitjables» de la falta de convenis amb els països veïns

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va confirmar ahir al matí que un pres que havia estat posat en llibertat durant 48 hores per motius de salut no va tornar al Centre Penitenciari de la Comella, tal com s’havia compromès amb la batlle instructora. Es tracta d’un home, en presó preventiva per delictes contra la salut pública, que, segons el ministre, no té condició d’alta perillositat. El fugitiu, que havia rebut el permís per poder-se fer una prova mèdica «imprescindible», havia sol·licitat a la justícia que el deixés anar a un hospital d’Espanya, ja que el seguiment sanitari requerit no el podria dur a terme a Andorra. La batlle va accedir-hi amb la condició que dijous al vespre tornés al Principat. En comprovar que l’home no arribava a l’hora acordada, des del cos penitenciari i el Ministeri de Justícia es va avisar a la Batllia i ara és a la seves mans demanar una ordre de recerca internacional. Espot es va mostrar prudent davant els fets i va explicar que estan pendents de la representació lletrada del reclús per saber «què ha pogut succeir i si és degut a una circumstància justificada» o, per contra, hi ha hagut una fuga premeditada.

El responsable de la cartera de Justícia també va destacar que aquest protocol d’actuació és relativament freqüent entre els presos malalts i que necessiten tractar-se en un altre país, ja que preval el dret a la salut i a la vida. Cal recordar que la Policia només té competència fins a la frontera, de manera que un cop a Espanya, l’home va quedar lliure i va marxar sol, sense control policial. 

«Conseqüències indesitjades»

Per a Espot, tot plegat és part de les «conseqüències indesitjades» de la manca d’un conveni bilateral i internacional que reguli com procedir en aquests casos, tant amb Espanya com amb França. Segons el ministre, fa molts de temps que Andorra té una proposta de conveni sobre la taula, però es tracta d’unes negociacions complexes i «encara no hem estat en disposició» de signar un acord amb cap dels dos països. L’objectiu del conveni seria donar emparament i acompanyament a les forces policials estrangeres i una vigilància que evités el «no retorn» dels reclusos al Principat. Espot, però, va reconèixer que el cas és especialment complicat amb Espanya, ja que és el govern de Madrid qui té la potestat dels convenis internacionals, mentre el Departament de Salut i els centres penitenciaris depenen directament de la Generalitat de Catalunya. «Hi ha moltes administracions que han d’intervenir» i això complica el desenvolupament del citat conveni. Pel que fa a França, va assegurar que fa «un parell o tres d’anys» es va demanar una trobada amb els responsables de justícia, interior i els centres penitenciaris, però mai van rebre resposta. 

Amb tot, el ministre va manifestar que des del Govern es continuarà insistint perquè aquests acords puguin arribar a ser signats tan aviat com sigui possible. 

Quasi la meitat dels reclusos del centre penitenciari es troben en presó preventiva

El centre penitenciari de la Comella acull, segons les últimes dades publicades amb data de 31 d’agost de 2018, un total de 43 detinguts, tots majors d’edat. D’aquests, 39 són homes i quatre són dones. Dels 39 homes, 18 es troben en règim de presó preventiva i 21 ja han estat penats. Pel que fa a les dones, tres estan en situació preventiva i només una ja ha rebut una sentència condemnatòria. Dels 21 reclusos en presó preventiva, la majoria, vuit, fa menys de tres mesos que hi van arribar; sis fa entre tres i sis mesos; cinc entre sis mesos i un any i dos són a la Comella des de fa més d’un any esperant la seva sentència.

Aquestes xifres són similars a les del curs judicial anterior, quan hi va haver un total de 44 detinguts. Aleshores 41 eren homes, tres dones i cap menor. La capacitat total de la presó de la Comellaés de 145 persones, de manera que habitualment es troba prop del 30%. El passat 25 de setembre, la presó andorrana va ser distingida pel departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca que desenvolupa en l’àmbit de l’execució penal. La distinció va ser recollida per la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Ester Molné, i el director general del centre penitenciari, Francesc Tarroch.