- Irlanda mostra més oposició de l’esperada en un partit en què hi havia més a perdre que a guanyar
IVÁN MOURE
ANDORRA LA VELLA
- El central tricolor Olivera remata per sobre de Whitty i Gibbons, ahir al Poliesportiu d’Andorra. Foto: TONY LARA
El segon partit de la tricolor corresponent a l’Europeu que s’està disputant al Poliesportiu d’Andorra era d’aquells en què hi ha més a perdre que a guanyar. Al davant hi havia Irlanda, que, després de la pobra imatge que havia ofert dijous, es presentava com el més feble dels cinc. El test es va saldar amb èxit i la selecció va aconseguir una victòria incontestable (3-0) que la manté invicta.
Amb una pobra entrada d’unes cinquanta persones, el combinat que dirigeix Martí Castella no es va deixar contagiar per la fredor a la graderia i va anar per feina des del primer punt. Al davant, però, es va trobar un equip que volia demostrar que tenia més qualitat de la –nul.la– que havia exhibit davant d’Escòcia. Salvador tirava del grup tricolor agafant responsabilitats en atac i va ser amb servei d’Olivera i amb un 4-3 en contra quan es va obrir el primer avantatge d’importància. Quatre serveis seguits del central andorrà per situar el 4-6 que aniria en augment per culpa d’Irlanda, que va començar a perdre tota l’empenta inicial en atac a mesura que passaven els minuts. Així es va passar al 6-11 que va acabar de rematar amb quatre serveis d’Ivan Lanza 10-16 i amb la maquinària tricolor defensiva a ple rendiment: José Garcia arribava a tot, els bloquejos eren efectius i el primer set estava pràcticament al sarró. La renda es va mantenir i el parcial va acabar en 17-25.
Encara quedava partit i el segon període es va presentar com una prova de foc, ja que va arribar el típic relaxament posterior. Semblava que Irlanda havia multiplicat esforços, però el cert és que Andorra els hauria pogut neutralitzar amb més dedicació. Perquè van aparèixer les imprecisions en el servei, en la recepció, en les jugades d’atac… no eren gaire assídues, però van servir perquè en els 27 minuts que va durar el set no es produís un avantatge superior als tres punts, que, a més, va ser favorable al conjunt britànic: 18-15. Arribats a aquest punt, Castella va demanar un temps mort amb la intenció d’evitar una desfeta. Va ser del tot efectiu perquè l’equip va sortir més centrat i sense fer res de l’altre món va fer desaparèixer els tres punts de diferència, va salvar una pilota de set amb 24-23 i es va acabar imposant 24-26. El seleccionador va respirar alleugerit. 2-0.
El tercer, amb els irlandesos minats moralment, va resultar el més còmode. Amb servei de Parat es va obrir el primer avantatge (6-9) en part gràcies a Borrego, la segona arma tricolor després de Salvador que estava letal en les rematades. Irlanda ja no tenia ni forces ni ganes de continuar lluitant i la història va acabar amb un altre 16-25. «Era un partit difícil perquè Irlanda no dóna ritme i si entres en la seva dinàmica, com és el cas del segon set, se’t pugen a cavall», va reconèixer Castella. «Però l’equip ha respost bé. Hem tingut moments d’ansietat que ens podíem haver estalviat, però després la reacció ha estat bona», hi va afegir.
imoure@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
