Venen de quatre partits en 11 dies i gairebé 10.000 quilòmetres. Més enllà dels resultats, amb quina sensació acaba aquesta finestra?
Bastant agredolça. Sobretot a nivell de resultats, i també de gols, perquè crec hem merescut més dels que hem fet i això ens hagués donat per més. Però tampoc sé per què. Vull dir, no sé què ens hagués donat si arribem a marcar abans aquí a casa el 2-0 [contra Malta] o si a Malta l'haguéssim empatat si ens hagués donat després per poder guanyar o igual hauríem perdut igual. Però sobretot em falten dos punts a Gibraltar [matx que acaba 0-0]. La resta entra en el que és un partit de futbol, amb un rival molt parell i en el qual pot passar qualsevol cosa. Però contra Gibraltar sí que em manquen els tres punts perquè crec que vam ser netament superiors, principalment a la segona meitat, vam generar prou per marcar.
És aquest el punt que li falta a la selecció per transformar aquests duels igualats en victòries?
I més. Perquè tant el partit d'aquí a casa com allà [amb Malta], per exemple, jugadors importants d'ells marquen la diferència. Tenen un Irvin Cardona, ara a Segona Divisió francesa, o Teddy Teuma, qui ha jugat anys a Primera del país gal... Són jugadors que demostren aquesta qualitat perquè saben en quin moment han de posar-la, i a nosaltres crec que és el que ens falta ara mateix.
Fa uns anys competir de tu a tu contra determinats combinats ja es considerava un èxit. Ara parlem que un empat amb Gibraltar ens deixa aquest regust de poc. Ha canviat l'exigència de la selecció?
Va canviant, sí. Nosaltres som conscients que la Nations League és una competició en la qual hem de fer moltes més coses i resultats com aquest ens saben més greu per això.
És aquesta la millor Andorra que ha entrenat en aquests 16 i llargs anys que porta al càrrec o n'hi ha hagut alguna de millor?
He tingut seleccions de molta qualitat, sobretot a l'inici, però és cert que aquesta barreja moltes aptituds que considero que són molt bones per al futbol: molt descaro amb pilota, i això és boníssim, i s'ajunten molts jugadors entre ells i això ho notes al camp. [Als jugadors d'ara] els hem de donar una mica de paciència perquè tot arribi a construir-se com cal i sabent que petites errades es paguen molt car a aquest nivell. També que hem d'intentar saber on podem cometre-les i on no, i estem en aquest procés.
Amb poques paraules, què manca per començar a guanyar amb més regularitat?
A la Nations, intentar dominar una mica més les àrees, tant l'ofensiva com la defensiva. Tenir molta més cura a la nostra d'absolutament tot el que passa i ser una mica més resolutius o una mica més d'encert en la rival.
A principis d'any va renovar fins a finals del 2027. Va signar pensant que podia ser l'últim contracte com a seleccionador?
M'ho podies haver demanat també en les anteriors [riu]. Sí que tinc clar que està tot més a prop. És llei de vida i entenc que ha de passar més aviat que tard.
I el dia que marxi, qui li agradaria que fos el seu successor?
No dependrà de mi, segur que tampoc em demanaran. No ho sé, però crec que hi ha gent a la casa molt capacitada per fer el pas.
No es quedaria amb cap nom, si depengués de vostè?
No... però l'Eloy [Casals] crec que ha fet una feina extraordinària.
Porta 16 anys i llargs, sent l'actual seleccionador que més temps consecutiu porta al càrrec d'una selecció europea, i sumant poc més es podria convertir en el més longeu de la història [el rècord són 18 anys i vuit mesos de l'italià Vittorio Pozzo]. Què li diu aquesta xifra?
L'hem de valorar en la justa mesura, però sí que em dona per pensar tot el que hem passat i tot el que hem intentat fer. El rècord no em suposaria una alegria especial, m'ho suposaria haver guanyat a Gibraltar o veure que més jugadors de la selecció sub21 arribin a l'absoluta, per exemple.
Hi ha alguna cosa que encara no hagi aconseguit amb Andorra i que, en cas posar ara el punt final a l'etapa, li quedaria amb l'espineta?
No m'ho he plantejat, així que una no la sabria dir. En quedarien moltes... hi ha hagut molts partits en els quals crec que hem tingut opcions de més i no hem sabut guanyar.
El nivell ha incrementat amb el pas dels anys. Què té avui un futbolista nacional que no tenia el jugador que vostè es trobava quan va assumir el càrrec?
Ara tenim més jugadors professionals, inclús els que pertanyen a la nostra lliga ho són més que abans. En l'actualitat completen setmanes senceres d'entrenaments, i quan vam començar nosaltres entrenaven dos o tres dies la setmana i moltes vegades fèiem nosaltres un entrenament extra. Amb això veus com tot ha anat evolucionant. Ens hem beneficiat de la molt bona feina que fan els clubs.
Si hagués d'escollir una sola nit, un partit, una finestra de tots aquests anys, quina seria?
Em quedo amb moltes, però personalment amb Hongria [un triomf per 1-0 al Nacional en un Premundial, l'any 2017]. Aquell dia va ser molt especial per molts condicionants, però tampoc trauria cap de les històries o partits que vam tenir molt a prop i que creiem que vam ser mereixedors de més.
