P unt i final per a Mònica Ramírez i Nàdia Tudó en aquests Jocs dels Petits Estats. Van competir en dues proves, amb un millor resultat al Laugardalslaug Aquatic Center de la primera, finalitzant en la sisena posició en la prova més ràpida de la piscina, els 50 metres lliures.
En una cursa que és pura explosivitat, Ramírez signava la sisena plaça amb un crono de 27,61 segons. Tudó acabava vuitena amb 27,86, que és la seva millor marca personal. Totes dues s’havien classificat per a la final amb el mateix temps exacte (27,95). La medalla d’or se la va penjar la luxemburguesa Julie Meynen, amb un temps de 25,72. La plata va ser per a l’islandesa Bryndis Run Hansen (25,95) i el bronze per la també islandesa Ingibjoerg Kristin Jonsdottir (26,39).
En les 200 m lliures només es va classificar Ramírez per a la final. Va concloure setena amb 2.10,23 minuts. «Volíem que sortís més ràpida, però ja està bé com ho ha fet. Ha sabut mantenir el ritme en els dos últims cinquanta metres», exposa Sergio Rayo, director tècnic de la Federació Andorrana de Natació.
La victòria va ser per a la nedadora de Liechtenstein Julia Hassler, que va signar un registre de 2.02,61. Van pujar també al podi la luxemburguesa Monique Olivier (2.02,75) i la islandesa Inga Elin Cryer (2.05,40). Ramírez va millorar per la tarda el crono que havia aconseguit en les classificatòries del matí, que va ser de 2.12,37. Tudó no va poder passar a la final, ja que va concloure en la novena plaça amb 2.13,50, quedant-se a gairebé un segon de poder entrar-hi, ja que vuitena va ser la xipriota Chrysoula Karamanou (2.12,54). Rayo assenyalava que les dues nedadores andorranes en aquesta edició dels Jocs «han respòs molt bé, quedant-se a prop o superant fins i tot les seves pròpies marques. S’ha de tenir molt en compte l’acumulació de metres que porten a sobre aquesta temporada».
Només queda per seguir competint a Pol Arias, que ho farà avui i amb opcions de pujar al podi. «En els 1.500 metres lluitarà per aconseguir una medalla. És la seva prova», assegura, ja que «és fondista pur. Ha d’aguantar el ritme i que els altres vagin caient a mida que es vagin completant els metres».
