El Ral·li Dakar celebra quatre dècades d’existència i en el desè aniversari de l’estada al continent americà presenta diferents novetats, per donar noves sensacions no només als participants, sinó també als espectadors, ja que la prova s’ha seguit consolidant gràcies a la bona acceptació tinguda en l’aposta que va realitzar-se a l’hora de traslladar-la a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. La presència andorrana torna a ser-hi present.
Ahir va presentar-se a Paris l’itinerari. Perú, Bolívia i Argentina són les terres per on transcorrerà el raid, on hi prenen part un total de 332 vehicles, dels quals 190 són motos i quads, 100 cotxes i 42 camions. Els participants en són 515, representant 54 nacionalitats, que afronten un recorregut de 14 etapes, que arrencarà el 6 de gener a Lima i que conclourà el 20 a Córdoba, completant prop de 9.000 quilòmetres, dels quals 4.500 seran cronometrats. En aquesta ocasió es produeix el retrobament amb el desert peruà, que ja va ser protagonista el 2012 i 2013. En cinc etapes les seves dunes exigiran el millor a pilots i equips. «Aquest any hem fet un gran treball a nivell d’exploració i hem treballat amb el Govern de Perú per evitar tot tipus de polèmica amb el tema arqueològic. És un traçat de somni», exposava Marc Coma, director esportiu del Dakar, destacant especialment la cinquena etapa, que transcorrerà entre San Juan de Marcona i Arequipa, on per davant es trobaran amb 30 km de muntanyes de dunes. Però aquí no s’acabaran. La segona setmana de competició les afrontaran a Bolívia entre Uyuni i Tuzipa, i a Argentina a Fiambalá i entre San Juan i Córdoba.
Coma: «És una edició històrica per ser el 40è aniversari i perquè el recorregut ens fa somniar. Aquest traçat mai s’ha perfilat a Sud-amèrica»
El trasllat de la prova al continent americà ha resultat exitós pels organitzadors. «Ningú el 2009 s’imaginava que el Dakar es podia consolidar d’aquesta manera a Sud-amèrica», assenyalava Coma, i al 2018 «és una edició històrica per ser el 40è aniversari i perquè el recorregut ens fa somniar. Aquest traçat mai s’ha perfilat a Sud-amèrica». Etienne Lavigne, director del Dakar, remarcava en aquest sentit que «tant a l’Àfrica a finals dels anys 70 com ara a Sud-amèrica a començaments del segle XXI, els pilots i equips que participen al Dakar parteixen en busca del mateix desafiament, amb la mateixa set de descobriment». L’any passat les inclemències meteorològiques van provocar la suspensió del 30% dels trams cronometrats. En aquesta ocasió el fenomen del Niño afectarà al Perú durant les dates on hi transcorrerà la cursa, una circumstància que s’haurà de tenir en compte, tot i que a dia d’avui «no tinc por al Niño. L’any passat no vam tenir gens de sort. En aquesta ocasió hi ha opcions importants que no estiguem sotmesos als mateixos riscos climàtics», afirmava Lavigne, valorant que les circumstàncies meteorològiques són «part de l’essència de la prova».
Experiència a la sorra
Cyril Despres, Cristian España i Jordi Ginesta són els representants nacionals que no faltaran a la cita dakariana. Despres, que estarà al volant d’un Peugeot 3008 DKR, considera que «dunes, calor i altitud seran les dificultats reals d’aquesta 40a edició. Amb un començament a Perú, 14 etapes i quasi 9.000 km per recórrer, la carrera promet ser intensa i emocionant». El resident francès intentarà guanyar el seu primer tuareg daurat en la categoria de cotxes, que sumaria als cinc que va obtenir a sobre una moto.
Ginesta: «Per l’experiència que tinc, començar amb sorra es fa complicat per a molts, perquè hi ha gent que encara no té ritme de competició»
Una de les llegendes del Dakar és Ginesta, que sumarà la seva 28a edició. Portarà un camió MAN de l’equip Boucou. La primera setmana «a Perú serà dur de veritat. Serà una escabetxada», ja que «per l’experiència que tinc, començar amb sorra es fa complicat per a molts, perquè hi ha gent que encara no té ritme de competició. Els professionals són pocs, i aquests els és igual com començar perquè estan avesats a tot, però per a la resta no perquè necessiten saber com els va el cotxe. Ara no ho podran fer», assegurava Ginesta. Per superar-ho és necessari «tenir experiència en sorra, portar cavalls i amb poc pes te’n surts de tot». El seu camió té quasi 800 cavalls, però amb l’inconvenient que pesarà 18 tones. «En pista dura no tinc cap problema, però la càrrega és el que em pot. Segons quines dunes no les puc pujar», i la clau està en «desinflar les rodes i portar la pressió adequada per a cada tipus de sorra, que és molt diferent». El seu objectiu, un any més, serà «arribar fins al final».
