Després d’encaixar quatre derrotes consecutives en els darrers cinc encontres, i anunciar justament ahir la sortida dels jugadors provisionals Nikola Radicevic i Babatunde Olomuyiwa davant les baixes importants de Rafa Luz o el recentment incorporat, Ferran Bassas, el MoraBanc Andorra es prepara per afrontar un final de la primera volta en el qual ha acabat recaient en una situació i dinàmica de ple desconcert, neguit i evidentment, no desitjada 13a plaça passada l’aturada de Nadal.
Els exàmens ja s’han fet, o més aviat s’han produït en els darrers xocs, en els quals els resultats ni han acompanyat a fora ni en una Bombonera que se li ha esgotat a poc a poc la paciència. Els rigorosos arbitratges a les primeres derrotes a casa van ser el clam de la diana de l’afició. Tanmateix, després de 15 jornades, totes les mirades van a parar en un home: l’entrenador Natxo Lezkano.
De manera que el tècnic basc travessa en aquests moments la seva situació més delicada des de la seva arribada al Principat. Si bé és cert que l’inici de temporada dels blaus va ser correcte i esperançador amb victòries de mèrit sobre Baskonia, Leysma Coruña i Coviran Granada, o amb una derrota especialment disputada davant els líders actuals de la classificació, València Basket (89-88). Tot això es va forjar en un primer mes de competició en què les baixes encara no havien afectat tan dràsticament l’equip pirenaic, atès que un cop Shannon Evans i Sekou Dembouya van caure, l’esperit i l’energia del mateix també, seguides de les de Kyle Kuric o Ben Lammers.
Però això és només un factor causal i que també afecta la resta dels implicats a la lliga, com bé va declarar el mateix Lezkano en una de les seves intervencions posteriors a la premsa, i que no justifica, en cap cas, la davallada de ritme tan important que ha viscut el MoraBanc i, sobretot i sorprenentment, en els duels a casa. L’última derrota a la Bombonera per 93-101 d’aquest passat dissabte enfront del segon pitjor equip de la categoria, el Río Breogán, ha deixat més en dubte que mai a un entrenador que no aconsegueix donar en la tecla, tot i deixar una certa impremta de disputa i lluita en cada xoc al qual s’enfronta. La seva pissarra no ha funcionat contra els darrers oponents i l’afició sap que si no es comença a revertir aquesta dinàmica, aviat podria ser massa tard, sobretot per a ell.
En aquest sentit, convé subratllar que els pròxims dos duels dels andorrans no són, per a res, senzills, ja que en el primer d’ells, aquest dissabte a les 20.45 hores, es viatja a Badalona per intentar batre a un Joventut que és cinquè a la taula i ve de derrotar a tot un FC Barcelona per tan sols un punt. El segon d’ells, encara potser més complicat, és un nou examen a casa, però en aquest cas davant d’un Reial Madrid que mora a la quarta posició i que vindrà, com sempre al Principat, amb molta energia i motivació (diumenge 19 de gener a les 18.30 hores).
Dues proves que són igual de transcendents com a exigents, i això Lezkano ho sap perfectament. El punt d’optimisme el brinda la seva experiència, la qual ha permès a aquest curs vèncer en pistes tan dures com a Girona o a Manresa i amb certa contundència. El futur més immediat dirà així si el tècnic podrà continuar dirigint a uns jugadors dels quals també s’espera molta més fam i garra.
