- Cristian obre la llauna però complica la vida del seu equip amb l’expulsió
R. MORA
SANT JULIÀ DE LÒRIA
Cristian és un jugador estratosfèric. Si el FC Andorra fos una nau espacial, ell en seria una mena de propulsor que sempre va a fons. ¿Que la màquina agafa mil quilòmetres per hora? Doncs ell, a fons. ¿Que ell pot arrencar en una jugada per la banda? Doncs ell apreta els punys, clava la punta de les botes en la gespa i surt a tota velocitat. Viu al límit, tan al límit que és capaç del millor i del pitjor. Ahir va obrir la llauna per als andorrans al final de la primera part amb un gol de matador –un carriler com és ell… ¿o és molt més?–, però en la represa l’ànsia va acabar amb ell quan va protestar i va veure la segona groga. I al carrer. A partir d’aquí l’equip va desaparèixer en atac, i només la diferència tècnica, tàctica i física respecte al Borges Blanques va permetre que l’equip tricolor guanyés per 3-0. Segona victòria consecutiva en aquesta lliga.
L’Andorra va jugar un primer temps espès però ple de detalls, com una jugada al primer toc i velocitat entre Toscano, Riera, Cristian, Pujol i Mejías, el qual va enviar fora per poc. Aquesta jugada als 26 minuts, amb obertura a la banda, passi al centre, errada i perfecta improvisació inclosa, toc d’esperó i xut llunyà, va ser el millor del partit. Després, en el minut 41, va arribar el gol de Cristian gràcies a la jugada per banda de Riera, i en la represa van venir l’expulsió del lateral, la inoperància en atac i la força de Fabio per fer el 2-0, la qualitat de Riera per deixar el marcador 3-0 amb un gol per emmarcar des de fora de l’àrea i el xiulet final de l’àrbitre per ser de nou al lloc més alt de la taula.
rmora@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
