Als 31 anys, Jordi Cano ha complert per fi el somni professional. El davanter barceloní va debutar el cap de setmana passat amb l’FC Andorra a Segona Divisió i ho va fer en gran: gol i assistència al contundent 5-1 contra el Ceuta. El gol va arribar passada la mitja hora i, després del descans, va ser ell qui va assistir Thomas Carrique perquè el francès ampliés l’avantatge. Una estrena que resumeix a la perfecció el moment d’un futbolista que ha hagut de fer un llarg camí per arribar fins on avui és.
Va començar la seva trajectòria sènior al futbol català i va passar per equips com el Vista Alegre, l’Europa, el Castelldefels, el Prat, el Badalona, L’Hospitalet, l’Osca B i el Terrassa abans de tornar al de la Vila de Gràcia. Així, la seva carrera va transcórrer durant anys lluny dels focus i el futbol professional, al fang. Però Cano mai va deixar de produir. A la seva etapa al Terrassa, per exemple, va marcar 11 gols la temporada 2022-23 i va ser el màxim golejador de l’equip. Després va tornar a l’Europa, on acabaria fent el salt definitiu cap al somni.
Els dos darrers cursos van ser la gran accelerada de la seva carrera. Amb el conjunt de Gràcia va ser peça clau en l’ascens a 1a RFEF a la 2024-25, en la qual va anotar 13 gols i va repartir sis assistències. Un any després va elevar encara més els seus registres: 25 gols al tercer esglaó futbolístic espanyol i el títol de màxim golejador de la categoria, xifres que el van col·locar definitivament al radar dels clubs de Segona, on ha arribat trepitjant fort. Molt fort.
El seu camí també va tenir un capítol inesperat fora del futbol tradicional. El 2025 va participar en la Kings League amb La Capital CF, després que Lamine Yamal l’incorporés al seu equip. No obstant això, la seva prioritat va continuar sent el futbol federat i, mentre el seu nom començava a sonar per a clubs de categories superiors, Cano va continuar fent gols amb l’Europa.
Ara, amb l’FC Andorra, ha arribat el premi a aquesta perseverança. Aquell jugador que durant anys es va moure per categories inferiors i que va haver de guanyar-se cada oportunitat ja competeix al futbol professional. I la seva primera aparició no va poder ser més significativa, ja que va firmar un gol, una assistència i la sensació que els 31 anys no han canviat una cosa que l’ha acompanyat durant tota la carrera: la capacitat per marcar diferències.
