El MoraBanc Andorra ha donat el tret de sortida a la temporada amb els primers entrenaments i un equip pràcticament renovat al complet. Amb aquesta premissa, el tècnic tricolor, Joan Plaza, ha deixat clar que la fita de sortida de l’equip és la permanència, però que també «anirem a esgarrapar per la Copa del Rei i pel play-off i, si es despisten, a per la lliga». Tot això, també, «tocant de peus a terra».
Demanat pel joc, el barceloní ha comentat que serà similar envers el curs passat. «Volem ser capaços de traslladar ràpidament la pilota i de mostrar un joc divertit amb el qual la gent s’ho passi bé», ha dit, afegint que en la faceta defensiva la intenció és ser «proactius». «No podem assegurar guanyar sempre, però si competir», ha proferit, un fonament que va arribar amb ell quan va agafar les regnes dels pirenaics i el qual «intentem que vagi a l’ADN del jugador».
Un mercat limitat
«Hem fet una fase de reclutament dura, molt condicionada a la reducció de pressupost que hi ha hagut», ha lamentat Plaza, mostrant-se, a la vegada, content pels jugadors que han pogut incorporar. «Hem aconseguit un equip equilibrat amb el qual hem intentat resoldre les mancances que hi havia l’any passat, i tot i que això s’ha de plasmar després a la pista, de moment estem satisfets», ha completat.
En aquest sentit, també ha apuntat que conjunts «del darrere nostre» s’han deixat molts diners i han fitxat estrelles o jugadors amb molta experiència. Com és el cas del Girona, el Lleida o el Río Breogán. «Nosaltres hem fet el que hem pogut sent conscients de les limitacions econòmiques», ha incidit, assegurant que «la gent sap a què ve i perquè ve aquí».
Un joc interior renovat
El joc interior tricolor ha quedat totalment renovat. «El que hi havia el curs anterior no era dolent, però teníem carències molt importants», ha explicat, mencionant que ara comptarà amb dos pivots que coneixen la lliga, com són Artem Pustovyi i Rubén Guerreo; un altre que «pot donar coses diferents», com és Morris Udeze, i dos ala-pivots diferents entre ells, «més físics i més forts», Justin McKoy i Yves Pons.
