Quatre anys ha necessitat Gerard Miquel de formació al juvenil i el júnior de l’FC Barcelona abans de donar el salt a l’OK Lliga. L’andorrà té un bon cartell a Espanya, de gran promesa, i això ha fet que no li faltessin núvies aquest estiu. Tenia un parell d’ofertes de Primera Divisió i dues més de la màxima categoria de l’hoquei sobre patins espanyols, però no veia clar si li convenia donar el salt o no: «Fins que un dia, quan estava a classe, em va trucar el meu pare». El seu pare és Llorenç Miquel –el fill gran es diu Llorenç–, exjugador de l’Andorra HC i expresident, nascut a Igualada, ciutat del club al qual va jugar la temporada 1987-1988 i que ara volia fitxar el seu fill petit.
Gerard, de 19 anys, no ho va dubtar: «Em feia gràcia que fos el club del meu pare, però el que realment ha pesat és que em trucava un club històric, de prestigi, assentat a la màxima categoria i amb un entrenador [Ferran López] que aposta pels joves. És ideal per a mi». Així que no va dubtar a donar el sí. Hi ha d’altres promeses com ell, com és el cas de Bars, Tety Vives i Méndez. Entre tots quatre rejoveniran una plantilla on acaba de penjar els patins un mite de l’hoquei espanyol i català com és Bargalló. Així doncs, per a Gerard Miquel queda clar que amb el Barça no s’acaba el món.
Jugarà la Copa CERS / L’Igualada va viure una dècada daurada a finals dels anys 90, on va regnar tant a Espanya conquerint cinc lligues com al vell continent guanyant cinc Copes d’Europa. Fa ja més d’una dècada que no és un club top a Europa, però no ha deixat d’estar entre els millors a la Lliga Espanyola, on la temporada que acaba d’acabar ha estat setè i té plaça garantida a la segona competició continental de clubs, la Copa CERS. «Aquí vull créixer com a jugador. Vull tenir minuts i consolidar-me a l’OK Lliga. Sé que al principi em costarà. Alguns amics que ja han viscut aquesta experiència m’han explicat que quan dones el salt, el canvi és molt gran, però treballant, amb confiança i constància, sé que m’acabaré adaptant».
Llorenç ha de marxar a Itàlia / El seu germà gran, Llorenç, té 22 anys i en fa un parell que va donar el salt a l’OK Lliga de la mà del Vilafranca. La temporada ja acabada ha estat jugant amb el Sant Just a Primera Divisió i a partir del setembre ha de marxar a Itàlia, on estarà un any d’Erasmus per acabar la seva carrera. Apunta a enginyer. I ja li han sortit núvies al país transalpí. Hi ha un parell de clubs de la segona divisió, el Mirandola i el Monteccia, i un altre de la Serie A, el Chiene: «Es tracta d’un equip de mitja taula que s’ha interessat per mi. És una bona opció per a mi, tot i que el nivell d’aquesta lliga no és tan alt com el de l’espanyola, però també estan pendents dels patrocinadors per saber si tindran els diners per poder contractar-me», va exposar.
El problema de fitxar el gran dels Miquel radica en què les fitxes de jugadors estrangers són molt cares i dels patrocinadors depèn que el club de Venècia, consolidat a la mitja taula, pugui fitxar l’internacional andorrà.
