La Federació de Ciclisme (FAC) va protagonitzar ahir una de les eleccions més surrealistes de la història de l’esport andorrà. Els candidats eren Emili Pérez, representant de l’Sprint Club, i Gerard Riart, en nom de l’altre entitat, l’Agrupació Ciclista d’Andorra. Pérez, però, que finalment va perdre com ell mateix esperava, no volia guanyar i per tant Riart va ser reelegit com a president.
El representant de l’Sprint va deixar clar que en cap moment volia el tro –»tenim un projecte al club al qual vull dedicar tots els esforços», va indicar– , però que es va presentar a les eleccions «per tenir una cadira a la junta directiva», cosa que segons explica el seu rival ja tenia garantida. «Nosaltres ja els vam dir que encara que no presentessin ningú a les eleccions tindrien forat a la junta. Volem treballar conjuntament. De fet, els estatuts diuen que només tenen dret a dues cadires, però hem convidat als cinc representants a totes les juntes. Volem que estiguin per nosaltres, pel bé del ciclisme».
Riart té clar que gairebé no farà cap canvi en la línia a seguir que s’està aplicant des de fa quatre anys, quan va entrar a la presidència de la FAC. «Hem de continuar amb el projecte a les escoles, impuslar el ciclisme de la base mantenint el Campionat d’Andorra infantil», projecte que espera que tingui els seus fruits d’aquí a dos o tres anys.
Els seus esforços se centraran tant en BTT com en carretera: «El 2017 l’enfocarem en quatre eixos: Els campionats d’Europa de ruta, la Copa del Món de Vallnord, el trial mundial de la joventut i els Jocs dels Petits Estats, al qual volem portar un corredor jove i una fèmina per motivar-los, tot i que el COA només vol aspirants a medalla».
