La revisió quinquennal de l’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior i la participació activa d’estudiants i institucions han estat presentades aquest dijous com el primer pilar de la reforma de la Llei d’ensenyament superior. El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha subratllat que aquesta proposta per a desenvolupar un instrument, revisable cada cinc anys, s’elaborarà amb consultes prèvies a tots els actors del sector, i que aquest procés respon a un dels principis fonamentals del model europeu: la implicació dels agents educatius en la definició del sistema.
Baró ha remarcat que aquesta planificació és la base per garantir “una proposta madura i sòlida” que reforci la qualitat i asseguri la coherència del model. Segons ha explicat, el text respon als objectius fixats a l’inici de la legislatura: ordenar el creixement, garantir la sostenibilitat i consolidar les passes fetes en matèria de qualitat, especialment després del reconeixement europeu a l’AQUA.
“[Proposem] La creació d’una eina que és una estratègia nacional de l’ensenyament superior.” […] “Govern proposa ordre, coherència i previsió” – Ladislau Baró
La proliferació d’universitats privades, moltes d’elles de modalitat virtual, ha estat un dels punts centrals del debat. La consellera socialdemòcrata Susanna Vela ha assenyalat que “hem passat del 2019 a tenir tres centres d’ensenyament superior a set universitats, que seran vuit”, un increment que considera motiu per reflexionar sobre el pes dels estudis online, la protecció del català i la necessitat d’un control institucional reforçat. En aquest sentit, ha defensat que la nova proposta “s’hauria de complementar amb un procés d’avaluació institucional per part de l’AQUA”.
Des de Concòrdia, Maria Àngels Aché ha recordat que no totes les universitats privades “no aporten”, sinó que moltes generen valor afegit. Tot i així, ha atribuït el creixement “per inèrcia” a una regulació massa permissiva i a la competitivitat fiscal, factors que han facilitat l’arribada d’institucions “més interessades en la part econòmica que no tan educatives”. Ha insistit, també, en la necessitat d’assegurar la presencialitat i de reforçar la recerca, que considera “imprescindible per crear coneixement”.
El debat ha incorporat l’apunt de la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que ha defensat que la presència d’“universitats cares” pot “aportar valor i vida”, especialment per l’interès de famílies i empresaris.
“Quan es tanca la porta a iniciatives per buscar solucions es va en contra de l’interès general” – Maria Àngels Aché
El projecte de llei incorpora la creació d’una comissió encarregada de “fer una pausa al model actual” i reordenar les directrius del sector. Aquesta eina permetrà aplicar un model de discrecionalitat reglada que donarà al Govern la capacitat de determinar si un nou projecte universitari “s’ajusta a les necessitats” del país abans d’iniciar-ne la tramitació. Baró ha assegurat que el text “no limita l’oferta privada, però posa sentit al seu desenvolupament”, i que l’objectiu és dotar el sistema d’ordre i previsió.
Tanmateix, el ministre ha recordat que la reforma es manté plenament alineada amb el model europeu, incloent-hi la participació activa del sector, i que el rigor ha estat garantit “des del principi”. Segons ha afirmat, el projecte vol obrir el debat sobre “cap a on volem créixer” i consolidar un sistema universitari estable, exigent i capaç de respondre a les necessitats del país.
