Les xifres rècord en dies d’esquí no poden amagar les tensions estructurals que afronta el model turístic del país. Més enllà dels bons resultats, la dependència de factors externs com la meteorologia o els accessos continua evidenciant una vulnerabilitat que Andorra arrossega des de fa anys i que encara no ha resolt. A aquesta realitat s’hi suma un altre element clau: el límit de capacitat. El fet que el país no pugui absorbir molt més volum de visitants obliga a replantejar el model, orientant-lo cap a la qualitat. Però aquest gir, necessari, també posa de manifest la manca d’una planificació prèvia més anticipada. Amb tot, és en l’àmbit de l’habitatge on es concentra la principal preocupació. La dificultat per allotjar treballadors i captar talent no és només un problema del sector, sinó una qüestió de país. Sense una resposta estructural i coordinada, el risc és clar: comprometre la sostenibilitat d’un dels principals motors econòmics d’Andorra.
