En la meva columna anterior parlava de com la geopolítica condiciona el dia a dia d’Andorra, encara que sovint no en siguem conscients. Però hi ha una pregunta que va més enllà: qui ens explica tot això? I sobretot, amb quins interessos? A Europa, el discurs sobre els grans conflictes internacionals arriba filtrat per unes elits polítiques i econòmiques que tenen una capacitat enorme per marcar el que es diu i el que es calla. Els principals grups de comunicació, els que marquen l’agenda informativa a Espanya, França i la resta del continent, per què controlen a l’hora premsa escrita, ràdio i televisió, pertanyen a corporacions amb consells d’administració estretament lligats a aquestes mateixes elits. El resultat és que la informació que arriba al ciutadà no sempre respon a la realitat que es percep al carrer sinó als interessos de qui controla el discurs. Posem exemples concrets.
Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, ha defensat públicament la importància de la independència dels bancs centrals. Ho va fer l’agost del 2025 i ho ha tornat a fer al febrer d’enguany. Un discurs impecable. Portada dels principals mitjans d’informació econòmica amb el suport dels seus columnistes més prestigiosos. El problema és que Lagarde preveu dimitir abans que acabi el seu mandat per permetre que Emmanuel Macron, el president de la República Francesa, que acaba el seu segon i últim mandat l’abril del 2027, influeixi en l’elecció del seu successor al capdavant del BCE. Parlem de la institució que gestiona la política monetària de tots els europeus. La seva presidenta defensa la independència dels bancs centrals mentre organitza la seva sortida perquè un president, casualment del seu país, col·loqui a qui li convingui. Un altre exemple de la mateixa Lagarde.
El novembre del 2023, va explicar a un grup d’estudiants que el seu fill havia perdut un 60% dels seus diners invertint en bitcoin. Ho va presentar com la prova que ella tenia raó quan deia que el bitcoin era un actiu especulatiu sense valor. També va ser portada als diaris amb articles donant suport a la seva tesi. La xifra, però, resulta sospitosament exacta: per perdre un 60%, el seu fill hauria d’haver comprat just al màxim històric del novembre de 2021, a uns 68.000 dòlars, i haver venut al voltant dels 27.000, un nivell mínim molt concret de mitjans del 2023. Comprar al pic i vendre al sòl. Curiosa coincidència. El que ni Lagarde ni els mateixos mitjans expliquen ara és que, des de llavors, la cotització de bitcoin gairebé s’ha doblat i està al voltant dels 80.000 dòlars.
Malgrat invertir als màxims de 2021, el seu fill estaria guanyant més d’un 15%. En canvi, deixant aquells diners en un compte al banc, el 15% seria de pèrdues degut a la devaluació del seu valor «real» entre la inflació acumulada i la degradació monetària provocada per la impressió massiva de deute. Deute que, casualment, gestiona la institució que presideix la seva mare. Aquí no es tracta d’estar a favor o en contra de la independència dels bancs centrals o del valor del bitcoin… la qüestió és qui qüestiona el discurs i les xifres de Lagarde als grans diaris? Si mirem el conflicte dels Estats Units amb l’Iran, el patró es repeteix. La narrativa de la premsa europea presenta un Donald Trump derrotat, el risc d’una escalada bèl·lica o la por d’una imminent recessió econòmica. Però el que ningú ens explica és perquè Wall Street està en màxims històrics o que el veritable eix del conflicte és el control dels fluxos energètics i no des d’un punt de vista del preu del petroli o del gas. Hi ha un element molt més estratègic: la intel·ligència artificial i la seva necessitat de quantitats immenses d’energia per funcionar.
Qui controli l’energia, controlarà la IA. I qui controli la IA tindrà un avantatge determinant en l’economia, la defensa i la presa de decisions a escala mundial durant les pròximes dècades. A Andorra, tota aquesta informació arriba filtrada. Consumim el relat que altres construeixen per als seus ciutadans i que té a veure amb els seus interessos. La població andorrana necessita una capacitat pròpia d’una anàlisi geoestratègica, i per això calen uns mitjans de comunicació que informin i analitzin l’actualitat internacional des d’una perspectiva pròpia. No oblidem que la informació és un recurs estratègic. I com qualsevol recurs estratègic, si depens d’altres per obtenir-la, sempre estaràs en una posició de vulnerabilitat. Fèlix Iturbide Analista en geoestratègia i ciberseguretat.
