Les estadístiques oficials indiquen que només 86 residents andorrans viuen a la Seu d’Urgell, tot i que el municipi ha experimentat un creixement demogràfic del 4,12% en tres anys. Aquesta dada no reflecteix la realitat de molts treballadors transfronterers que, sense estar empadronats, resideixen parcialment a la Seu per evitar els elevats costos de l’habitatge a Andorra. Aquest fenomen posa en evidència la interdependència entre Andorra i la Seu, on el Principat es beneficia de mà d’obra essencial que, alhora, sobrecarrega el mercat immobiliari i els serveis públics de l’Alt Urgell. A la pràctica, aquesta mobilitat diària crea una realitat invisible que no es tradueix en aportacions fiscals a les arques municipals per compensar el creixement poblacional indirecte. La crisi habitacional al país impacta directament la Seu, que assumeix l’arribada d’aquest flux de població amb una pressió creixent sobre serveis i infraestructures. Aquesta situació evidencia la necessitat de polítiques conjuntes per garantir un equilibri sostenible, abordant la mobilitat laboral i la manca d’habitatge assequible que afecta la regió.