Els canvis solen ser incòmodes. Desinstal·len dinàmiques a les quals ens hem acostumat, encara que sapiguem que no funcionaven del tot bé. Per això, davant la reforma migratòria actual, la temptació immediata és jutjar-la sota el filtre de les preferències personals o polítiques. No obstant això, el valor d’allò que estem vivint no rau en si s’ha fet exactament el que un sector o un altre volia; la vertadera bona notícia és que, per fi, es pren una mesura de calat conjuntural i estructural.
És evident que això és només l’inici i que una sola llei no resoldrà el cent per cent de les problemàtiques de la nit al dia. Sempre hi haurà arestes per polir i nous desafiaments per afrontar. Tampoc es tracta de penjar-nos medalles ni d’adjudicar el mèrit a una «suposada gran idea» de laboratori. Les dades i les estadístiques reals demostren una veritat molt més simple i humana: sempre que es fa una cosa amb convicció, esforç i un compromís real amb l’objectiu, tard o d’hora les coses comencen a millorar. I quan les coses milloren de fons, el benefici és per a tot el país.
La realitat d’una eina desconeguda: la contractació en origen
Dins d’aquest nou paradigma, el projecte de contractació en origen és el que més soroll està fent. És una fórmula complexa i, sent honestos, resulta absolutament desconeguda per a la gran majoria, inclosos alguns dels seus crítics.
Malgrat tot, aquesta eina és un motor de certesa per a l’empresariat. Fins ara, contractar implicava agafar el que bonament es trobava a la casella de currículums disponibles. Amb la contractació en origen, l’empresari recupera la llibertat per seleccionar el perfil que realment s’ajusta al seu negoci, buscant les destreses i habilitats específiques que necessita.
A més, des d’un vessant social, aborda tres dels majors mals de cap de l’Andorra actual: el treball en negre, els pisos pastera i el drama de les famílies desmembrades. Legislar amb maduresa implica projectar canvis que incloguin tothom i beneficiïn tota la cadena productiva.
De les quotes tradicionals al sistema del futur: les temporades de nou mesos
Fins ara, el mecanisme de les quotes de temporada ha estat una eina summament útil durant dècades i van complir amb escreix el seu propòsit de dotar de dinamisme la nostra economia en moments clau. No obstant això, els temps han canviat de forma dràstica.
El context evident i estructural de manca de mà d’obra local al nostre país, han anat modificant profundament les necessitats i les exigències del nostre teixit laboral i comercial. Dependre exclusivament de pegats estacionals, per molt ben organitzats que estiguessin en el passat, ja no conforma un sistema integral capaç de respondre als reptes del present.
És aquí on cobra valor la implementació de les noves temporades de nou mesos. Aquest avanç dinamitza l’ocupació i aporta un benefici empresarial clau: la continuïtat laboral. La rotació constant deteriorava la qualitat del servei i feia perdre jerarquia al lloc de treball. Aquesta inestabilitat va ser la que va fer perdre la credibilitat als treballadors europeus, els quals, més enllà de la manca d’una oferta econòmica seductora, van anar deixant de venir. Amb el nou format, l’empresari guanya estabilitat i el treball recupera el seu prestigi.
L’enorme avantatge humanitari i operatiu d’aquestes quotes de nou mesos és que permeten que el treballador arribi directament a exercir la seva tasca. S’elimina de soca-rel aquell colpidor escenari del passat, on les persones deambulaven en una recerca incerta d’ocupació, sense saber on viure, gastant el poc que no tenien en costejar-se un vol i passant mesos sense cobrar ni saber què menjar. Ara, la predictibilitat dignifica el procés: arribar i treballar.
Una autocrítica i una esperança
Això ens demostra que la participació ciutadana és vital, i ens obliga a fer una autocrítica col·lectiva: què ens ha passat com a societat que no hem estat més presents en el disseny d’aquests canvis? Ens vam acomodar en la queixa passiva o és que potser l’accés a decidir estava reservat únicament per a les esferes del poder? Experiències com la d’aquest projecte demostren que quan la societat civil proposa amb arguments, és possible incidir de veritat en les decisions.
Sabem perfectament que els canvis molesten, assetgen i sovint no cauen bé en un primer moment. L’ésser humà triga a adaptar-se a les noves regles del joc. Però més enllà de les friccions inicials, tant de bo la ciutadania i els sectors econòmics acompanyin aquest nou rumb. Potser estem, de manera amigable però molt ferma, davant del veritable començament de la nostra nova identitat migratòria.
