L’anunci que els treballs per a la despenalització de l’avortament a Andorra estan “força avançats” obre una escletxa d’esperança en una lluita llargament reivindicada pels col·lectius feministes i per una societat cada cop més conscient dels drets sexuals i reproductius. El ministre Ladislau Baró ha deixat entreveure que a la tardor es podria disposar d’un text per començar el treball parlamentari, fet que marca un possible punt d’inflexió. Però cal advertir que aquest avenç ha de ser real, ambiciós i no pas una maniobra cosmètica per fer creure que avancem cap a la modernitat mentre es mantenen els obstacles estructurals.
És preocupant que, tot i la urgència manifesta d’aquesta qüestió, el Govern continuï esquivant detalls fonamentals com si es tractés d’un simple afer diplomàtic. Encara no s’ha aclarit si es garantirà l’accés a l’avortament en els tres supòsits bàsics ni si les dones podran accedir-hi independentment de la seva situació econòmica. I és especialment revelador que es mantinguin converses tècniques amb el Vaticà, una institució externa al nostre sistema democràtic, mentre es dilata l’atenció a una necessitat bàsica de salut pública. La por a trencar l’“esquema institucional” no pot estar per sobre dels drets de les dones.
