Els nous ajuts temporals al lloguer són una mesura necessària davant una realitat difícilment discutible: per a moltes llars, el cost de l’habitatge s’ha convertit en una càrrega difícil d’assumir. Que el programa s’obri a qualsevol contracte i que l’aportació pública pugui reduir de manera significativa l’esforç mensual és, sobre el paper, un pas en la bona direcció. També ho és revisar uns ajuts a l’emancipació que havien perdut clarament capacitat d’arribar als joves. Ara bé, l’ambició anunciada haurà de superar la prova dels requisits. Exigir 15 anys ininterromputs de residència, establir límits d’ingressos i patrimoni i afegir altres condicions pot acabar deixant fora precisament persones que, malgrat no encaixar en aquests barems, afronten igualment dificultats serioses per pagar un lloguer. Un ajut és útil quan arriba a qui el necessita, no només quan està ben dotat pressupostàriament. Govern ja admet que el reglament serà «viu»; caldrà, doncs, observar-ne l’aplicació i corregir els criteris si acaben restringint excessivament l’accés.
