Aquest desembre ha estat el segon més càlid dels darrers cinc anys, segons Acció Climàtica. Tot i la contundència de les dades, la reacció institucional i social continua essent tèbia. La constatació d’un clima cada cop més imprevisible hauria d’activar mesures urgents, però sembla que la inèrcia i l’interès econòmic sovint passen per damunt de la sostenibilitat. El context actual evidencia l’impacte del canvi climàtic: menys neu als Pirineus, alteracions en els cicles naturals i una pressió creixent sobre els recursos hídrics. Les polítiques climàtiques, tot i els avenços en alguns àmbits, continuen sent insuficients. Els compromisos sovint són genèrics i manquen d’objectius concrets i tangibles. Cal una acció conjunta i decidida. No només s’ha de garantir la transició energètica, sinó també replantejar els models de consum i turisme, especialment en zones de muntanya com Andorra. És hora d’entendre que el futur no només depèn del creixement econòmic, sinó també de preservar els ecosistemes que ens sostenen.