La reacció dels comuns davant la proposta de l’APTA evidencia fins a quin punt el debat urbanístic ha deixat de ser només tècnic per convertir-se en una qüestió central de model de país. Les corporacions tenen raó quan reivindiquen el seu paper com a institucions de proximitat i defensores de la realitat específica de cada parròquia. L’urbanisme no es pot gestionar des d’un despatx allunyat del territori, però tampoc es pot ignorar que l’actual fragmentació normativa ha generat desequilibris evidents, tensions jurídiques i una sensació creixent que cada parròquia avança amb criteris propis en qüestions que afecten el conjunt del país. La resposta dels comuns corre el risc de situar qualsevol intent de coordinació nacional com una amenaça competencial, quan el veritable repte és trobar mecanismes compartits que evitin contradiccions i improvisacions. El debat no hauria de centrar-se en qui conserva més poder, sinó en com es garanteix un creixement coherent, sostenible i assumible per a Andorra, perquè el problema ja no és només urbanístic, sinó estructural.
