La polèmica entorn del tancament de l’exposició La censura és la comissària d’aquesta exposició a Escaldes-Engordany torna a posar al centre del debat una qüestió tan delicada com persistent: on són els límits de la llibertat d’expressió, especialment en l’àmbit cultural?
El concepte de censura és carregat d’història, però també de matisos. Pot una decisió administrativa motivada per raons de seguretat ser considerada censura? I si ho és, pot arribar a estar justificada? En aquest cas, la resposta institucional a una obra concreta ha derivat en la clausura total d’una mostra, una mesura que ha provocat reaccions en cadena: protestes ciutadanes, crítiques del sector cultural i una defensa pública per part del comú.
La tensió entre expressió artística i responsabilitat institucional no és nova. Però cal recordar que els espais públics també són espais de confrontació simbòlica, on el debat, la provocació i fins i tot la incomoditat tenen cabuda. Precisament per això, les decisions que afecten la llibertat creativa han d’estar sustentades en criteris clars i processos transparents, per evitar que l’excepció esdevingui norma.
