La mobilització ciutadana del 16 de maig ha evidenciat que la crisi de l’habitatge ha deixat de ser una preocupació sectorial per convertir-se en un malestar transversal que travessa bona part de la societat andorrana. La imatge de prop de 1.500 persones recorrent els carrers d’Andorra la Vella, entre famílies, joves i padrins, és la constatació visible d’un neguit que fa temps que s’arrossega i que ja no es pot minimitzar ni reduir a una qüestió de percepcions. El debat sobre la desintervenció dels lloguers ha acabat situant el país davant d’una realitat incòmoda: cada vegada hi ha més ciutadans que dubten de si podran continuar vivint al seu propi país en els pròxims anys. I aquesta por, compartida i verbalitzada als carrers, mereix alguna cosa més que apel·lacions a l’equilibri o a la ponderació legislativa. La protesta d’aquest dissabte no resol el problema, però sí que obliga totes les institucions i forces polítiques a escoltar amb més atenció un clam social que ja no es pot ignorar.
