El discurs del Govern sobre l’habitatge continua instal·lat en una contradicció difícil de sostenir. Mentre Conxita Marsol insisteix que les cartes enviades als llogaters “no tenen cap efecte” si s’aprova la llei, la realitat és que milers de famílies viuen amb angoixa un horitzó marcat per la incertesa i la por de no poder continuar vivint a casa seva a partir del 2027. El problema no és només jurídic; és social i emocional. Resulta igualment sorprenent que ara l’Executiu assenyali que “gran part” de l’especulació “ve d’aquí d’Andorra”, després d’anys focalitzant el relat gairebé exclusivament en la inversió estrangera. El reconeixement arriba tard i evidencia que el problema és molt més profund i estructural del que s’ha volgut transmetre. Els anuncis sobre habitatge públic o futures incorporacions al mercat són positius, però insuficients davant una crisi que ja ha expulsat part de la població del mercat residencial. El país necessita menys eslògans i més certeses.
