El Santuari de Meritxell s’ha omplert aquest dimarts de gom a gom amb motiu del Dia de la patrona d’Andorra, el qual, addicionalment, ha coincidit amb el 50è aniversari de la construcció del nou santuari. Centenars de persones han assistit a l’eucaristia i han passat el matí visitant el lloc. Alguns, com en Manel, han vingut cada Dia de Meritxell des que eren petits i, avui dia, amb 76 anys, encara festegen aquesta jornada. «Avui és el meu aniversari i el d’avui és un acte molt maco i crec que també és molt important per a tothom celebrar-ho».
Durant la celebració de l’eucaristia, la nau s’ha omplert fins al punt que molts no han pogut entrar i s’han quedat fora, en una sala a part, seguint la missa amb l’ajuda d’una pantalla que s’hi havia instal·lat. No hi havia moment en què el so de les sabates pujant per les escales de pedra s’aturés, de la mateixa manera que el flux de persones que entraven i sortien en tot moment no parava.
No només hi han participat locals, sinó que també han assistit turistes que han aprofitat l’esdeveniment per conèixer amb més detall la cultura del Principat. En Jaume, un dels que ha seguit la missa des de la pantalla, és la primera vegada que hi ve i ha pogut conèixer el santuari i viure aquesta jornada: «Jo vinc de Reus, he vingut amb la dona i és la primera vegada que veiem el santuari. Ens està encantant el lloc, és molt maco. Té un aire modern molt interessant».
Tanmateix, no només els més grans hi han assistit, ja que el santuari s’ha omplert de gent de totes les edats i molts joves han vingut per celebrar la diada. És el cas de la Dasha i en Rodrigo, els quals han participat en les festes de Meritxell des de ben petits. «Soc andorrana i hi vinc des de petita. Per a mi és un dia molt important perquè ens reunim tots a celebrar i em genera molta emoció i satisfacció«, diu la Dasha, mentre que en Rodrigo assenyala que «fa 21 anys que estic al país i, encara que no sigui d’aquí, soc portuguès. És una religió que compartim tots, el cristianisme, i, bé, crec que està bé venir aquí a celebrar-ho«.
«La Diada de Meritxell és una diada de germanor, de família, d’estar junts. És una diada d’aquelles que t’uneix a la família i als que no són família, que vens aquí, et trobes gent que fa un any que no veies i els tornes a trobar a Meritxell. És fer família, és fer poble i és fer germanor«, declarava en Joan Lluís, qui també és vicepresident de l’Agrupació Sardanista d’Andorra i que, de fet, ha aprofitat la Diada per dedicar, juntament amb els seus companys, una sardana especial al mossèn Ramon: «Hem dedicat una sardana especialment per a ell, perquè els homenatges s’han de fer en vida i no s’han de fer quan la gent ja ha marxat. És important. A mossèn Ramon la sardana també li agrada, i és important per a nosaltres poder-li fer aquest homenatge».
