Alex Montero Carrer
Valoracions al discurs d'Ensenyat

Els grups confronten visions sobre el balanç de la legislatura i els grans reptes que Andorra encara té pendents

Escalé alerta que el país s’ha «empobrit» en els darrers quatre anys, mentre Baró acusa DA d’haver deixat «una Andorra que no reconeixem»

Valoracions diverses dels grups parlamentaris al discurs del síndic general, Carles Ensenyat, pel Dia de Meritxell. Des de Concòrdia, el president de la formació, Cerni Escalé, ha etzibat que els principals reptes que afrontava Andorra a l’inici de la legislatura continuen oberts i, en alguns casos, inclús s’han agreujat. «S’està clarament acabant la legislatura i el que veiem és que els reptes que teníem al principi s’assemblen o són encara més durs i coents que els que tenim ara», ha afirmat, reclamant «un esforç de tots per presentar solucions efectives».

«Andorra és un país que en els darrers quatre anys s’ha enriquit per a algunes persones, però també és un país que s’ha empobrit a nivell humà, de tradició i mediambientalment», ha continuat Escalé, qui en aquesta línia ha apuntat que un dels reptes de la pròxima etapa serà facilitar el retorn de la població andorrana que ha hagut de marxar del país, especialment dels joves que no troben les condicions necessàries per tornar-hi, i incidint també en l’habitatge, el cost de la vida i el model de creixement.

Alhora, Escalé ha qüestionat els volums constructius que hi ha actualment, assenyalant que «hem de donar solució a una construcció amb pics que fa que el Govern creï permisos especials de gran volum; no hauríem de tenir aquests grans volums». Una problemàtica que, segons el seu parer, hauria de tenir una resposta que passés per «un retorn a l’esperit andorrà», el qual estigués basat en la cohesió entre les persones, el creixement des de la tradició i el respecte a tots aquells que viuen al país, «ja faci 50 anys que hi viuen o cinc anys».

«Andorra és un país que en els darrers quatre anys s’ha enriquit per a algunes persones, però també és un país que s’ha empobrit a nivell humà, de tradició i mediambientalment» – Cerni Escalé

Més contundent s’ha mostrat el conseller general Socialdemòcrata Pere Baró, qui ha declarat que «ens trobem una Andorra desdibuixada, una Andorra que no reconeixem, i això és gràcies a les polítiques de Demòcrates per Andorra». En aquest sentit, ha acusat DA de no haver resolt cap dels grans problemes que afecten actualment el país, exposant que «podem parlar d’habitatge, de poder adquisitiu, de sanitat, de creixement, de pensions, dels drets de les dones. I en cap d’aquests grans reptes s’ha sabut trobar resposta».

Així, i segons el socialdemòcrata, el resultat ocasionat per aquestes polítiques és «un país que abans acollia i que ara expulsa», resumit el llegat dels anys de governs demòcrates com «una Andorra pitjor que fa quatre anys, una Andorra pitjor que fa vuit anys i una Andorra pitjor que fa 16 anys». «Cal un canvi de cicle polític», ha afegit Baró en declaracions als mitjans de comunicació presents aquest dimarts al Santuari de Meritxell, remarcant que, al seu entendre, «quatre anys més de Demòcrates per Andorra ens acabarà de desfigurar el país que tots coneixem».

«Ens trobem una Andorra desdibuixada, una Andorra que no reconeixem, i això és gràcies a les polítiques de Demòcrates per Andorra […] Cal un canvi de cicle polític» – Pere Baró

Des d’Andorra Endavant, la presidenta del grup, Carine Montaner, ha destacat del discurs del síndic general la necessitat de «construir el futur en base a les nostres arrels», una idea que ha vinculat amb la defensa de «l’andorranitat» o la immigració controlada, entre altres. «S’ha de posar fil a l’agulla i nosaltres, evidentment, som constructius perquè el que volem són resultats pel nostre país», ha afirmat Montaner, reiterant també el rebuig a l’Acord amb la UE: «Per a nosaltres és inviable tenint en compte les especificitats d’Andorra, perquè això seria renunciar al nostre model d’immigració selectiva», qualificant aquesta qüestió de «línia vermella».

Ja des de la majoria, el president del grup taronja, Jordi Jordana, ha rebutjat que el fet que alguns problemes continuïn oberts impliqui que no s’hi hagi actuat, posant com a exemple l’Acord d’associació. Sobre aquest, ha recordat que el compromís era acabar les negociacions, signar el text i sotmetre’l a referèndum, i ha atribuït el retard als procediments europeus: «La feina s’ha fet i s’ha acabat el conveni». A més, i pel que fa a l’habitatge, ha incidit en el fet que «s’han pres moltes mesures» i ha advertit que es tracta d’una problemàtica que continuarà generant nous reptes.

Finalment, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha manifestat, en relació amb l’encaix d’Andorra amb Europa, que «són temes cap als quals hem d’avançar per fer avançar la nostra societat». Alhora, Naudi ha defensat també la feina desenvolupada en habitatge i creixement sostenible, assegurant que «aquesta legislatura s’ha treballat com mai en aquesta matèria», mentre que, pel que fa a l’avortament, «no es pot avançar més ràpid en una matèria tan sensible si aquest avançament pot fer trontollar les institucions».

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
El més destacat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu