El síndic general, Carles Ensenyat, ha aprofitat el tradicional discurs del Dia de Meritxell per fer balanç de les grans qüestions que han marcat la novena legislatura i advertir que algunes continuaran obertes més enllà d’aquest mandat. Així, i en el quart i darrer Dia de Meritxell de la legislatura, Ensenyat ha situat l’habitatge, el creixement sostenible, la despenalització de l’avortament i l’Acord d’associació com quatre dels principals reptes de país, tot fent una crida a aprofitar el darrer període de sessions per «culminar tot allò que estigui en condicions de ser culminat».
«Aquesta novena legislatura ha estat, i continua sent, una legislatura de construcció: de posar fonaments, de mirar a llarg termini i de ser conscients que Andorra i els seus interessos ens transcendeixen a tots», ha afirmat el síndic general, qui ha emmarcat aquesta reflexió en el 50è aniversari de la inauguració del nou Santuari de Meritxell, establint així un paral·lelisme entre la reconstrucció del temple després de l’incendi del 1972, les reformes institucionals iniciades durant aquella dècada i els desafiaments que afronta actualment el Principat.
«La qüestió de l’habitatge era urgent i important el 2023, i continuarà sent urgent, important i complexa el 2027, al final del curs polític que avui encetem» – Carles Ensenyat
Precisament, l’habitatge ha ocupat un lloc destacat en el discurs d’Ensenyat, qui ha reconegut obertament que la problemàtica actual persistirà. «La qüestió de l’habitatge era urgent i important el 2023, i continuarà sent urgent, important i complexa el 2027, al final del curs polític que avui encetem», ha assenyalat el síndic, reivindicant l’activitat desenvolupada durant la legislatura: «Mai abans no hi havia hagut a Andorra un període tan fecund en iniciatives legislatives provinents de tots els grups parlamentaris i accions de govern en aquesta matèria».
En aquest sentit, Ensenyat ha defensat que la persistència de la crisi habitacional «no resta valor a la feina feta», apuntant així que quan en el futur s’analitzin les polítiques d’habitatge «serà indispensable fixar-se en aquests quatre anys». Tanmateix, i pel que fa al creixement sostenible, el síndic general ha reconegut les dificultats de les institucions per respondre al ritme de transformació que viu el país: «La realitat avança tan de pressa que l’acció de les institucions difícilment l’atrapa i sovint es veu obligada a seguir-la», ha exposat durant el seu discurs.
«Tinguem present també que el resultat [de la despenalització] no serà el mateix que s’hauria pogut assolir sense els condicionants institucionals que ens són propis» – Carles Ensenyat
Altre dels punts tractats per Ensenyat ha estat la despenalització de l’avortament, un procés que ha definit com a «llarg i sinuós» i que ha vinculat directament amb la voluntat de preservar el Coprincipat. Així, el síndic ha reconegut que no sempre s’avança al ritme que reclama la societat i ha volgut moderar les expectatives sobre el resultat final: «Tinguem present també que el resultat no serà el mateix que s’hauria pogut assolir sense els condicionants institucionals que ens són propis», tot i assegurar que, quan arribi, representarà «un avenç molt notable».
En relació amb Europa i l’Acord d’associació, el síndic ha reconegut explícitament la divisió existent al voltant del text. «La Sindicatura és plenament conscient que l’acord negociat suscita opinions molt diverses, i sovint oposades, tant al Consell General com en el conjunt de la societat», tot i que ha evitat entrar a defensar-ne el resultat final. En aquest punt, ha recordat que les relacions amb la Unió Europea «ni comencen ni acaben» amb l’Acord i ha avançat que, previsiblement, durant el curs polític que enceta en uns dies, arribarà al Consell General per ser ratificat l’acord de fronteres entre Andorra i la Unió Europea.
Així doncs, tot aquest balanç ha quedat lligat al mig segle del nou Santuari, el qual Ensenyat ha presentat com un exemple de la manera andorrana d’afrontar els canvis i recordant que l’edifici dels germans Bofill va ser una proposta «avantguardista i trencadora» que malgrat la seva aparença radicalment nova, va ser assumida ràpidament per la societat. D’aquesta manera, el síndic general ha clos el seu discurs resumint el que, segons el seu parer, ha de ser la idea central de tot: «Canviar sense esborrar; incorporar sense renunciar; construir el futur sobre els fonaments rebuts».