La intervenció als frescos de la Sala de Passos Perduts de Casa de la Vall encara la recta final amb l’objectiu de recuperar una lectura unitària del conjunt pictòric i reduir les alteracions visuals acumulades al llarg dels anys. Així ho han explicat aquest dimecres els restauradors Eudald Guillamet i Mireia Garcia, els quals han detallat els treballs fets sobre unes pintures marcades per diversos trasllats, intervencions anteriors i pels efectes del seu arrencament del mur original.
En aquest sentit, Guillamet ha apuntat que malgrat que les pintures es troben “relativament ben conservades” des del punt de vista físic i tècnic, el gran repte pendent era aconseguir que deixessin de percebre’s com peces aïllades. “Des dels 90 fins ara sempre havia sigut una espina clavada no aconseguir que tot això fos un conjunt”, ha admès. Per tant, la intervenció actual ha permès donar una “resolució estètica global” als murals perquè es puguin llegir com un cicle complet de la Passió.
Per la seva banda, Garcia ha explicat que la seva tasca ha consistit principalment en el retoc cromàtic, és a dir, “trobar el color allà on s’ha perdut”, amb l’objectiu que els visitants “puguin gaudir les pintures i entendre-les”. Segons la restauradora, les nombroses pèrdues de policromia provocaven “una mena de distorsió visual que no permet que l’ull es relaxi” i dificultaven la lectura del conjunt.
No obstant això, la intevenció no ha buscat reconstruir les pintures com si fossin noves. Així, Garcia ha remarcat que no s’ha aplicat “un criteri il·lusionista” per tornar-les a l’aspecte original, sinó una actuació subtil perquè “si en menys és suficient, no cal fer més”. Per això, ha treballat amb pintures específiques de restauració, “molt estables en el temps” i sobretot reversibles, és a dir, que es poden retirar fàcilment en futures intervencions. “El criteri que sigui reversible és primordial”, ha insistit, tot recordant que moltes restauracions fetes fa mig segle es van fer amb materials que avui són impossibles d’eliminar sense afectar l’obra.
A banda de recuperar el color, els treballs també han servit per eliminar brillantors provocades per vernissos antics que “molestaven molt amb les llums” i dificultaven la contemplació dels frescos. Igualment, s’han corregit grafits, abrasions i ratllades acumulades al llarg dels anys, fruit dels diversos usos que havia tingut l’espai. “Aquestes agressions externes també s’han intentat dissimular amb el retoc cromàtic”, ha detallat.
La restauradora ha explicat que actualment està treballant en l’últim plafó, el més gran del conjunt, el qual inclou tres escenes de la Passió: la flagel·lació, la coronació d’espines i la pujada al Calvari. Aquesta última encara no està acabada i permet apreciar clarament les diferències entre les parts restaurades i les que encara presenten les taques i pèrdues originals. “La policromia està tota plena de taques amb el color del morter del mur i això fa que les línies no estiguin definides”, ha indicat.
Cal recordar que els treballs van començar al febrer i, si es compleixen les previsions, acabaran a mitjans de juny. En detall, Garcia ha explicat que dedica entre tres i quatre dies per setmana a la restauració, amb jornades d’unes sis hores perquè “l’ull es cansa i al final no ets rendible treballant ni fas la feina bé”. També ha reconegut que cada plafó ha requerit un tractament diferent segons les problemàtiques detectades: “Cada una té les seves coses; una tenia molts brillos, una altra molts retocs antics”.
Tot i que la intervenció pictòrica està pràcticament acabada, encara queden alguns treballs complementaris a la sala, com la restauració de la fusteria, l’arc i la porta. El resultat final, segons els restauradors, ha de permetre que els visitants deixin de veure “una pintura més” i puguin entendre finalment el conjunt com “un cicle molt interessant” dins del patrimoni mural andorrà.
