Què suposa portar una exposició com aquesta per primer cop aquí a Andorra?
Bé, d'entrada és la primera vegada que el World Press Photo arriba aquí a Andorra. És l'exposició de fotoperiodisme més prestigiosa del món. I per Andorra és important, perquè entra al circuit internacional abans que a Barcelona, que recordem que allà lafaran el mes de novembre-desembre. No és només una exposició de fotografia, és a dir, estem parlant de com està el món
actual. És la reflexió sobre l'actualitat. El World Press Photo, el coneixem tots, és l'exposició de fotoperiodisme que recull aquelles imatges creades, que no ens agrada de veure, però que expliquen l'actualitat global de l'últim any.
Quines expectatives hi ha de cara a la recepció del públic andorrà en un context complex, que de fet premia enguany una fotografia sobre actuacions poc ètiques als Estats Units per l’ICE?
Esperem que sigui un èxit. D'entrada aquest any, Andorra compartirà calendari amb les ciutats més importants del món. Aquesta exposició es presenta a 60 indrets diferents. És una exposició que té més de 70 anys d'història, l'exposició itinerant molt important.
D'entrada, que entri Andorra dintre del circuit 2026 ja ens satisfà molt. És a dir, poder estar al costat d'Amsterdam, Roma, Berlín, Ciutat de Mèxic, Austràlia, i nosaltres que estem allà.
Hi ha alguna restricció per portar l’exposició a algun territori?
No tots els països hi són representats, ni totes les ciutats que voldrien, perquè tenen una norma que ha d'haver-hi una sèrie de quilòmetres entre ciutats, i nosaltres, tot i que estem molt a prop de Barcelona, que és el territori que tenim més a prop, la tenim gràcies al fet que som un altre país, perquè si no, no la podríem tenir per distància. Madrid, per exemple, la vol i no la pot tenir, perquè està relativament a prop de
Barcelona.
En aquest sentit, saps el procediment de com es decideixen aquests països que formen part del circuit internacional?
Nosaltres ja ho havíem demanat, ja portem uns anys darrere d'aquesta exposició, fins i tot vam estar a punt de portar-la coincidint amb l'AndArt, però al final no va poder ser, a part que té un cost molt elevat.
Però ho decideixen ells, l'organització des d'Amsterdam. Al final van venir, els vam proposar de fer-ho a l'Antic Hotel Pol, els va semblar bé, i finalment ens han donat l'oportunitat de poder-la tenir. D'aquí aquest goig de poder-la tenir.
Quina aportació espera que faci portar aquesta exposició i quin paper compleix poder-la tenir aquí?
El World Press Photo el que fa és posar el focus als grans conflictes humans del nostre temps. I el fet que Andorra entri dintre d'aquest posicionament, sabent també que sempre que es parla del rànquing del periodisme Andorra no estem massa ben parats, penso que això ajuda molt a explicar el que està passant al món.
A priori no són fotografies que siguin molt maques, et quedes bastant perplex quan les veus. Fotografies de guerra, Gaza, migracions —que és del que tracta la foto premiada d'enguany—, drets humans, violència, supervivència, resiliència... Tots aquests temes, sense entrar massa en política, són temes que ens afecten a tots. I des d'aquest granet de sorra que puguem arribar a tota aquesta gent d'Andorra i la gent que ens vindrà de fora a veure-ho, és un punt a favor.
Què en pensa de la foto guanyadora?
És actualitat. El World Press Photo fa diverses fotos de l'any en diferents categories, però n'hi ha una que és la foto guanyadora, que és aquesta que es titula ‘Separats per l'ICE’, de Carol Guzy. És una fotografia amb un tema de separació d'una família immigrant als Estats Units, una fotografia sobre la immigració, trauma, drets humans... És molt potent. Al final és el que busca el World Press Photo: tornar a posar el focus als grans conflictes humans del nostre temps.
Expliqui’ns, com a responsable que Andorra pugui tenir aquest certamen, quina és la trajectòria que l’ha portat fins aquí?
Els que ens dediquem a organitzar exposicions i ens dediquem al món de l'art i la cultura en general, et fixes en aquest tipus de certàmens. I ha estat, al final, una feina molt intensa intentar sumar moltes complicitats per poder-la dur a terme.
Crec sincerament que és una de les exposicions culturals més importants que s'han vist a Andorra en els darrers anys.
Al final els números ho diran i la gent també ho valorarà. Però si no hagués sigut gràcies als patrocinis que hem pogut trobar, hauria estat impossible, perquè no hi ha mai un retorn econòmic en un tema com aquest. Realment és un retorn de la gent que hi ha volgut participar. Nosaltres cobrarem una entrada simbòlica, però en altres països on tenen un volum de població molt més gran és possible que fins i tot recuperin la inversió i guanyin diners. Nosaltres segurament no.
Si no hi ha un retorn econòmic com a tal per una qüestió demogràfica, quin és el retorn que us agradaria tenir?
És una mica aquest impacte que parlàvem per a Andorra. És a dir, aquest posicionament del nostre país en un entorn internacional, aquest atractiu cultural del qual es tracta. Un turisme cultural penso que també és important des de les institucions, des d'Andorra Turisme o des del Govern, que vegin que el turisme cultural és potent i és important. Projecció a l'exterior, és a dir, tot el nostre entorn proper, com pot ser França, per exemple, aquesta exposició no hi és. També penso que és rellevant demostrar que Andorra també pot acollir grans projectes culturals internacionals com aquest.
Què li agradaria que s’endugués la persona o les persones que visitin aquesta exposició?
És veritat que la gent sortirà impactada. Si no estan acostumats a veure una exposició d'aquest tipus, sortiran impactats. Nosaltres, en la darrera edició de l'AndArt, dintre de l'Hotel Pol, hi havia molta gent que quan sortia ens feia saber que sortien una miqueta commoguts perquè hi havia algunes de les instal·lacions artístiques que eren una mica dures. Amb el World Press Photo sempre és així. Al final no ens ensenya la part bonica de tot el que està passant al món, sinó que ens confronta amb la realitat de les coses que no són tan boniques.
I la gent sortirà amb la ment oberta de reflexió i de consciència. Penso que és així com sortirà la gent de veure aquesta exposició i que pugui servir també perquè la puguem tornar a portar, perquè no és cada any, i que sigui un referent dintre del nostre calendari cultural.
Sembla una idea molt original tenir el certamen més prestigiós de fotoperiodisme en un antic hotel, amb tot plegat per descentralitzar i museïtzar espais.
Sí, World Press Photo disposa de diferents formats per a aquesta exposició. Un d'ells és el que veiem quan anem al CCCB, que és un museu i tenen sales d'exposicions preparades.
Però ells tenen un altre format, que és el que ens porten a nosaltres. Són les mateixes imatges, els mateixos textos, però està feta amb uns panells que ja porten preparats per quan han de fer una exposició, per exemple, en una catedral. A Amsterdam, per exemple, es fa en una catedral.
O en llocs que no són purament museus ni centres d'art. Necessiten fins i tot poder-la fer a l'exterior, o en una estació de tren o on sigui. Ells tenen diferents formats que adapten segons l'espai. Van veure l'Hotel Pol, van veure que s'hi havia pogut fer l'AndArt i els va agradar molt l'espai.
El comú ha ajudat molt també amb aquell espai, ara que no hi ha res, donant totes les facilitats per poder fer l'exposició. I serà original.
Com s’organitzarà l’exposició?
Utilitzem tota la planta baixa i tota la primera planta. És a dir, la zona de la recepció, el hall i el bar de l'hotel de la planta baixa, i després pugem cap al primer pis, que és la zona dels restaurants, els dos restaurants que tenia l'hotel. Aquest és l'espai expositiu. I després hi ha un altre tema, que és que hi haurà un espai dedicat als fotoperiodistes morts en conflictes.
Això és una cosa que l'organització del World Press Photo et dona també, amb un llistat de persones que fent la seva feina han mort o han estat assassinades, sobretot en conflictes bèl·lics, i tot això es fa com un homenatge. Nosaltres aquí ens hem posat en contacte amb l'Associació Amics del Disseny d'Andorra i també amb l'Associació de Periodistes i Comunicadors d'Andorra (APCA), i amb ells muntarem aquesta instal·lació. És un llistat d'homenatge de totes aquestes persones, però quan ho veus, estàs parlant que en pocs anys són quasi 2.000 persones. Dius: aquesta gent està fent la seva feina i s'estan jugant la vida. Ja ho veus en moltes de les fotos.
