La posada en marxa de Film Andorra és rebuda pels professionals del sector audiovisual com una oportunitat per començar a construir una indústria més sòlida al país, però també amb la mirada posada en què l’arribada de produccions internacionals tingui un retorn directe sobre el talent i les empreses andorranes. «Crec que dona resposta a les peticions del sector i dels professionals que fa temps que ens dediquem a això», afirma el productor de JDP Produccions, Pau Riera, qui considera que és «una bona primera pedra per començar a construir». Una valoració semblant a la que fa el director de cinema Marc Camardons, per a qui «és una idea genial» després d’anys reclamant «un espai organitzat, un sistema on hi hagi tota la gent que treballa al sector».
En aquest sentit, una de les principals ‘expectatives’ està posada en la capacitat de Film Andorra per convertir els rodatges que arribin de fora en oportunitats per als professionals del país: «Pot crear escola i l’objectiu és que creï més llocs de feina i, com més llocs de feina creïm, més demanda hi haurà i més gent voldrà dedicar-se a aquest sector sense marxar d’Andorra», assenyala Riera, mentre que des de Cítric TV, els seus cofundadors Èric Rossell i Jessone Morillon apunten que «tot el que serveixi per desenvolupar i professionalitzar el sector audiovisual és benvingut. Ara bé, cal adaptar aquesta iniciativa també a la realitat dels professionals del país i a la seva activitat». «Els grans rodatges de productores internacionals són casos molt puntuals i, per poder oferir-los serveis, cal desenvolupar el sector des de la base, disposant de tècnics amb experiència», afegeixen.
«Pot crear escola i l’objectiu és que creï més llocs de feina i, com més llocs de feina creïm, més demanda hi haurà i més gent voldrà dedicar-se a aquest sector sense marxar d’Andorra» – Pau Riera
Precisament, la capacitat actual d’Andorra per assumir un rodatge internacional de grans dimensions és un dels punts en què apareixen més matisos per part dels consultats. «Cal adaptar la legislació al sector audiovisual. Els rodatges de grans dimensions requereixen perfils tècnics molt específics i plantegen necessitats particulars en qüestions frontereres, de contractació o de logística», expressen des de Cítric TV. Una realitat que també constata Riera, sobretot pel nombre de professionals necessaris per afrontar una producció d’aquestes característiques. «Falten tècnics. Normalment, en un rodatge de les dimensions d’una pel·lícula espanyola estem parlant d’entre 60 i 80 persones», assenyala, tot recordant que hi ha tècnics andorrans que actualment viuen fora i que podrien tornar puntualment per participar en aquestes produccions.
«No crec que sigui tan fàcil portar una productora estrangera a treballar a Andorra i esperar que aquesta contracti directament personal andorrà. Es necessita una productora local que s’ocupi d’aquesta part i que actuï com a enllaç entre la producció internacional i els professionals i serveis del país», afegeixen Rossell i Morillon, mentre que Camardons defensa, en aquest sentit, que «una cosa són les produccions del país, que s’han de continuar reforçant i reforçant molt; és a dir, talent a Andorra que pugui crear, però el que cal és indústria». Així, segons el director, l’arribada de produccions estrangeres pot permetre que el capital invertit repercuteixi sobre els professionals locals. «El fet que tinguis, per contracte, que una part de la gent del teu rodatge, si vols aquesta ajuda, hagi de ser andorrana, el que fas és obligar que es contracti talent d’Andorra i que la gent del món audiovisual pugui viure d’això», etziba Camardons.
«El fet que tinguis, per contracte, que una part de la gent del teu rodatge hagi de ser andorrana, el que fas és obligar que es contracti talent d’Andorra i que la gent pugui viure d’això» – Marc Camardons
L’impacte dels rodatges, però, pot anar més enllà de les productores, els actors o els tècnics ‘estrictament’ audiovisuals, ja que, segons Riera, per exemple, les prop de 90 empreses que Film Andorra ja ha identificat poden augmentar a mesura que es desenvolupi l’activitat, perquè una producció també necessita serveis d’altres sectors. «Pensem sempre en els productors, els tècnics, els actors o la gent que fa roba, però després també pensem en els hotels, els restaurants, el càtering i els transports», apunta, tot afegint altres activitats com la fusteria per construir decorats, la retirada de neu o les empreses necessàries per delimitar espais durant els rodatges i que no s’apropin els més curiosos: «Hi ha moltes empreses per a les quals no serà mai la seva principal font d’ingressos, però sí que poden anar aprenent com funciona aquest sector i donant serveis».
El finançament és un altre punt a destacar, o almenys així ho perceben els professionals consultats, especialment quan es tracta de desenvolupar projectes amb pressupostos més elevats. «Si a través d’una plataforma oficial es donen facilitats per a les coproduccions amb altres països, Andorra posa una part del capital, però al final, per fer una pel·lícula, els pressupostos són més elevats i cal molt capital extern», apunta Camardons, plantejant la necessitat de buscar «aliances estratègiques amb altres film commissions». En aquesta línia, des de Cítric TV reclamen que una part dels recursos serveixi per construir aquesta base pròpia. «Destinaria una tercera part dels recursos a l’educació audiovisual. Abans d’acollir grans produccions, hem de formar i crear una base sòlida. Com en qualsevol sector, per créixer cal començar des de baix», sostenen Rossell i Morillon.
«Cal adaptar la legislació […] Abans d’acollir grans produccions, hem de formar i crear una base sòlida. Com en qualsevol sector, per créixer cal començar des de baix» – Èric Rossell i Jessone Morillon
Una precaució que també posa damunt la taula la directora i actriu Elisabet Terri, d’Imminent Produccions, qui prefereix no fer una valoració en profunditat fins no conèixer tots els detalls d’aquest nou projecte impulsat a tres bandes entre Govern, Andorra Turisme i Andorra Business: «Sempre tot el que pugui ser ajudar al cine està bé, però s’ha de veure molt bé que no acabi ajudant més a produccions de fora que de dintre del país, que trobo que aquesta és la clau», ha afirmat, tot insistint que aquest retorn no s’hauria de limitar a la contractació puntual de professionals, sinó que també hauria de poder arribar «a les pròpies empreses que fan produccions».
En aquesta línia, cal posar també en valor la possibilitat de fer conviure aquests dos vessants (l’atracció de produccions internacionals i el desenvolupament de projectes propis), la qual marca bona part de les expectatives del sector. «No és que hagi d’estar en un punt on tot sigui perfecte, sinó que a poc a poc s’ha d’anar construint i complementant», defensa Camardons, qui veu Film Andorra com una eina que pot generar incentius perquè apareguin noves productores i augmenti l’activitat al país: «Si això funciona i creem una xarxa i una plataforma, s’inverteix, es roda i s’experimenta, és un primer pas cap a una Andorra on l’audiovisual i el talent cinematogràfic segurament es dispararà».
