La campanya de l’IRPF corresponent al 2025 s’ha tancat amb una recaptació de 91.226.896 euros i 29.706 declaracions presentades. D’aquesta quantitat, el 42% correspon al període de declaració voluntària, entre els mesos d’abril i setembre, durant el qual s’han recaptat més de 38 milions. Segons ha declarat el director general de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira, «aquesta xifra s’apropa a les previsions presentades a l’inici de la campanya l’abril del 2026», qui ha indicat que aquest any s’hi incorporen per primera vegada 5,7 milions procedents de les plusvàlues en les transmissions immobiliàries: «Cal tenir en compte que hi ha uns sis milions que ja s’incorporen a la informació de l’IRPF que provenen de les plusvàlues en transmissions immobiliàries».
En aquest sentit, Ferreira atribueix aquest augment de la recaptació a diversos factors, entre els quals situa el creixement de l’activitat econòmica i l’augment de les rendes procedents tant del treball com de l’estalvi. «Entenem que, com passa amb l’altra figura important de la imposició directa, l’impost sobre societats, és conseqüència d’un augment de l’activitat econòmica, del creixement econòmic. Després també veiem un increment respecte de les rendes de l’estalvi i també respecte d’aquelles rendes que provenen del treball», ha explicat, considerant, d’aquest manera, que s’ha produït «un increment bastant generalitzat».
«Aquí cal tenir en compte també que hi ha uns sis milions que aquest any ja s’incorporen a la informació de l’IRPF que provenen de les plusvàlues en transmissions immobiliàries» – Carles Ferreira
«S’han incorporat mesures com l’increment de la reducció que es pot fer per fill, o sigui, per descendent o ascendent a càrrec, que passarà dels 750 als 1.000, o la reducció que es pot fer per la hipoteca que es té respecte de l’habitatge habitual, que passava dels 1.000 als 5.000», ha detallat el director general. En termes de xifres, també ha apuntat que dels més de 91,2 milions d’euros de recaptació corresponents al 2025, 23,6 milions provenen de les retencions practicades sobre les rendes del treball, mentre que 11,4 milions corresponen a les retencions de les rendes del capital mobiliari i 12,3 milions al pagament fraccionat d’activitats econòmiques.
Pel que fa a les 29.706 declaracions presentades, la xifra ha superat les previsions fixades en un inici. A més, la seva presentació s’ha distribuït més al llarg dels diferents mesos, tot i que setembre continua concentrant-ne la major part. «Aquest any hem concentrat durant el mes de setembre un 55% de les declaracions presentades, a diferència, per exemple, de l’any passat, en què eren un 64%, o sigui que s’està distribuint més», ha remarcat Ferreira, destacant que el 85,41% del total s’ha tramitat telemàticament i el 14,59% de manera presencial. Val a dir que 15.623 han tingut resultat a ingressar, per un total de 43.193.294,05 euros, mentre que 8.310 han registrat un saldo negatiu i comportaran la devolució de 4.890.565 euros. Les 5.773 restants han tingut resultat zero, sense cap quantitat a abonar pel contribuent ni a retornar per l’Administració.
Finalment, pel que fa al frau, Ferreira ha aclarit que encara no es disposa d’aquestes dades perquè «queda feina per fer» i que l’anàlisi es durà a terme durant els pròxims mesos. Quant a una possible revisió del mínim exempt de 24.000 euros, ha assenyalat que les rendes del treball que queden fora de l’impost representen gairebé la meitat, tot i insistir que «no li correspon al departament valorar si s’ha de mantenir o no».
