No sé en quin moment de la vida comencem a deixar-nos per a després. Després de la feina. Després dels compromisos. Després dels problemes dels altres. Després d’aquella trucada, d’aquella responsabilitat, d’aquell maldecap que sembla que no s’acaba mai. Després.
Sempre he pensat que les persones veritablement elegants no són necessàriament les que vesteixen millor, les que tenen més diners o les que freqüenten els
Ens hem acostumat a explicar la vida abans de viure-la. On som. Amb qui. Què mengem. On anem. Què estem preparant. Si estem contents. Si
L’amor és una d’aquestes coses que moltes vegades busquem amb massa pressa. Volem trobar algú, compartir, estimar i sentir-nos estimats. I no hi ha res
Diuen que una llàgrima és un 1% d’aigua i un 99% de sentiments. Però la veritat és que una llàgrima és molt més que això.
Hi ha decisions que no es prenen amb la raó, sinó amb el pes de la incertesa. Quan la vida sembla enfonsar-se sota els nostres
Hi ha una pregunta que em faig sovint: què estem normalitzant com a societat? Hem normalizat la pressa, com si pensar fos perdre el temps.
Hi ha una frase que, amb els anys, ha deixat de ser només un pensament per convertir-se en una manera de viure: ser lliure és
Diem que no tenim res a amagar, però el primer que fem quan algú toca el nostre telèfon és protegir-lo com si dins hi hagués
Hi ha persones que es passen la vida acumulant deutes que no surten als bancs ni als registres oficials. Deutes de lleialtat, de paraula donada,
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
