Hi ha una gran mentida contemporània que ens empassem amb orgull: creure que entendre’ns ja és prou. Que posar nom al que ens passa ens

Durant molt temps, el debat sobre la divisió de béns d’una relació s’ha explicat amb una narrativa bastant clara: l’home amb més poder econòmic i

Prou excuses. Els vicis no cauen del cel ni neixen per art de màgia. No són mala sort, ni el resultat inevitable d’una infancia difícil,

“Si la persona que dorm amb tu no pot confiar en tu, per què hauria de confiar jo”. La confiança no és un valor abstracte.

El conflicte entre sentiment i raó és especialment visible en moments de decisió. La raó aporta estructura, seguretat i coherència. El sentiment, en canvi, ens

Esperar el moment perfecte per canviar és una de les excuses més habituals —i més còmodes— que ens expliquem. Ens amaguem darrere del calendari com

Hi ha gestos que no surten als titulars, però que decideixen silenciosament el to d’un any sencer. Un d’aquest és el petó. No qualsevol petó,

No t’enganyis: la majoria de les coses que dius voler no les podries sostenir ni una setmana. No perquè no ho mereixis, sinó perquè encara

La soledat no esclata. S’escola. S’insinua. Goteja per les escletxes mentre fem veure que estem bé, que tot està controlat, que “no passa res”. Pantalles