A Andorra la Vella tenim l’equip d’Enclar governant el Comú amb una habilitat política extraordinària: anunciar projectes, generar expectatives i, quan les coses es torcen, obrir un «moment de reflexió». Una fórmula tan versàtil que pot servir tant per justificar un fracàs com per ajornar una decisió. Si fos un servei públic, ja tindríem llista d’espera.
Terra Vella n’és l’exemple més recent. Entre 40 i 50 pisos de lloguer assequible havien de donar una mica d’oxigen a les famílies ofegades pels preus de l’habitatge. Però el projecte s’ha quedat sense soci privat a les portes de l’adjudicació. Dues empreses havien entrat en joc i cap no ha acabat materialitzant l’operació: el Grup Cierco es va retirar perquè els números no sortien, i l’altra proposta ha caigut per problemes de finançament.
Sorpresa! Resulta que els pisos no es construeixen amb bones intencions ni amb fotografies davant d’un solar. Cal que els números quadrin i que algú posi els diners. Potser aquest petit detall mereixia una mica més d’atenció abans d’arribar gairebé a la línia de meta.
I ara què? Doncs això: un «moment de reflexió». El cònsol major, Sergi González, planteja estudiar si el Comú pot assumir la construcció o si convé encabir-hi altres projectes. Quan una idea no acaba de funcionar, sempre podem reflexionar-hi una mica més. El problema és que l’habitatge no espera i que, mentre Enclar reflexiona, igual que l’edifici del Cedre encara pendent de ser construït, les famílies continuen buscant pisos que puguin pagar.
Potser caldria reflexionar menys sobre com salvar una fórmula que no ha funcionat i més sobre com construir, d’una vegada, els habitatges promesos. Perquè la necessitat és real, encara que les solucions continuïn sent provisionals.
Hem de recordar que Enclar va guanyar les eleccions amb el seu màrqueting sobre la crisis de l’habitatge.
I si Terra Vella representa el capítol de l’habitatge, l’Espai Capital és el de les dates que s’esvaeixen. L’any passat s’apuntava que la Fira del 2027 ja es podria celebrar al nou recinte. Ara no hi ha data. El projecte s’ha repensat, s’han fet estudis geològics i es negocia el finançament amb el Govern. Tot molt interessant, però encara sense calendari definitiu.
Un equipament necessari i modern per acollir grans esdeveniments. Ara bé, també cal mirar més enllà dels plànols. Si el nou POUP pot comportar perdre l’aparcament del Parc Central, on es farà la Fira mentre no existeixi l’Espai Capital? I, quan existeixi, el terreny de davant de l’edifici administratiu del Govern tindrà prou superfície per acollir un certamen que avui ocupa uns 10.000 metres quadrats o més? No es tracta només de trobar un espai, sinó de garantir que sigui funcional i suficient.
Perquè no voldríem que, després de perdre aparcaments, ajornar habitatges i allargar terminis, descobríssim que el recinte firal també necessita un nou «moment de reflexió».
Governar no és anunciar, rectificar i tornar a anunciar. És planificar amb rigor, calcular els costos, preveure alternatives i complir compromisos. Els projectes poden canviar, però la responsabilitat política no hauria de canviar d’adreça.
Mentrestant, Andorra la Vella continua esperant pisos assequibles i un espai firal a l’alçada de les seves necessitats. Potser el pròxim gran projecte comunal hauria de ser construir un edifici destinat exclusivament a reflexionar. Això sí, abans d’anunciar-ne la inauguració, millor comprovar si tenim finançament.
