«És una bona notícia que vingui La Casa de Carlota a Andorra, ja que pot ajudar a donar visibilitat a l’autisme i a fer entendre que les persones que el pateixen poden treballar en un entorn professional del tot competitiu», valora positivament la vocal de l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea), Inés Martí. Fins a 17 persones majors d’edat amb TEA (Trastorns d’Espectre Autista) o síndrome de Down van participar en el taller de pintura que el passat dijous organitzava aquest estudi de disseny barceloní al Principat per tal d’avaluar si alguna d’elles encaixava amb el perfil que buscaven per integrar en un estudi de disseny.
Part de l’equip de La Casa de Carlota el formen persones amb autisme i síndrome de Down; es tracta d’un projecte que va néixer fa cinc anys a Barcelona, que des de fa un parell va exportar el seu model a Medellín (Colómbia) i que ara també vol obrir una filial a Andorra. Per veure si realment pot tirar endavant el projecte al Principat, no obstant, s’estan duent a terme dos processos paral·lels. Per una banda, s’han d’identificar possibles candidats a integrar el projecte i, per l’altra, saber si hi ha estudis de disseny interessats a sumar-s’hi. Per això, s’ha realitzat el taller de pintura, amb l’objectiu d’avaluar les habilitats de les persones que van participar-hi, i una conferència, on van assistir una vuitantena de persones, a càrrec del fundador i director de l’estudi La Casa de Carlota, Josep Maria Batalla, per tal de donar a conèixer el projecte als dissenyadors del país.
El projecte va néixer fa cinc anys a Barcelona i fa un parell va ser exportat a Medellín
Martí va reconèixer que «no volem crear grans expectatives perquè no sabem si sortirà bé, tot dependrà dels resultats del taller i de si sorgeixen empresaris i estudis de disseny interessats en el projecte». Fins d’aquí dues o tres setmanes no es tindran les conclusions. De tota manera, «si es troben les persones, de seguida posarem fil a l’agulla», va assegurar la vocal d’Autea, que també va alertar que caldria «veure com s’encaixaven amb els estudis de disseny que puguin estar interessats en el projecte». Batalla va posar de relleu durant la presentació que «si es barregen professionals del món del disseny amb persones que tenen mentalitats i formes de veure la vida diferent, el que aporten és un estil molt potent i diferent». I Martí va insistir que «la qüestió és donar-los la possibilitat de ser valorats per les seves habilitats i capacitats i demostrar què poden aportar d’element diferencial i de valor social en un estudi de disseny».
