Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va recordar que està a punt d’entrar a tràmit parlamentari la llei d’igualtat i va celebrar que s’acabi de constituir el moviment Acció Feminista d’Andorra. «Aquest grup era necessari per fer visible la reivindicació feminista», va subratllar. Tot i així, va advertir que «de les propostes que posen sobre la taula, llevat d’una, totes les altres són perfectament assumibles i els poders públics han d’encarnar-les i dur-les a terme». Amb l’excepció es referia a la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics, que el col·lectiu feminista ha fixat com una de les seves prioritats.
El ministre va apuntar que «per molt que puguem estar-hi d’acord i comprendre-ho, hem de ser conscients que pot tenir unes conseqüències irreversibles i posar en entredit el nostre model d’Estat». «No és un debat tan senzill perquè el model del coprincipat quedaria en una tessitura impossible», va afegir tot i ressaltar que se’n podrà parlar tantes vegades com calgui. A més, va insistir que «des dels poders públics, amb independència que l’avortament estigui penalitzat, hem d’intentar acompanyar i ajudar les dones del nostre país des de la perspectiva de la llibertat sexual i reproductiva, així com oferir-los els suports necessaris quan hagin d’enfrontar una circumstància traumàtica per resoldre el problema» .
Greu diferencial
La igualtat de drets entre dones i homes és «una fita que encara no s’ha assolit ni de bon tros», va reconèixer Espot. I va remarcar que «a Andorra, que es vol un estat democràtic, evidentment també s’ha de donar suport a la causa feminista i els que tenim responsabilitats hem de fer que aquesta reivindicació deixi de ser una necessitat un cop haguem assolit la igualtat». A aquesta mateixa conclusió van arribar ahir la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i la consellera d’Educació espanyola, Yolanda Varela, en una conversa oberta amb estudiants del col·legi María Moliner.
La consellera espanyola va destacar que «l’educació és el principi a través del qual hem canviat i hem de seguir canviant», però va recordar que encara hi ha molta feina per endavant, especialment en l’àmbit de la violència de gènere. Marsol, en canvi, va incidir sobretot en el paper de la dona en l’àmbit polític. «Jo vull que em posin en una llista electoral per capacitats, per coneixement, per experiència, per formació», va reivindicar la cònsol major. A més, va insistir que el problema de la bretxa salarial rau en els càrrecs directius i de responsabilitat, ocupats encara majoritàriament per homes.
Concentració feminista
La recent nascuda Acció Feminista d’Andorra va aprofitar la data del 8 de març per fer una lectura pública del seu manifest, al qual ja s’han adherit més d’un miler de persones. Sota el sol que a les tres de la tarda banyava la plaça Lídia Armengol, tres membres del col·lectiu van llegir ben alt i amb convicció el manifest feminista davant de més d’un centenar d’assistents, la majoria dones i de mitjana edat en amunt. Van insistir novament en els cinc àmbits d’actuació en què pensen començar a treballar –qualitat democràtica, economia, educació, salut i benestar, drets laborals– i van ser aplaudides efusivament per propostes com la ja mencionada despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics o l’eliminació de la bretxa salarial.
Laura Dallarès, una de les impulsores d’Acció Feminista d’Andorra, va insistir que «es tracta d’un moviment que acaba de néixer i que a partir d’ara s’organitzaran en comissions per anar treballant els temes i traduir-los en accions efectives el més aviat possible». Primer volen centrar-se en el treball intern i després mantenir converses amb la classe política. Per això, pretenen eixamplar al màxim un moviment que qualifiquen «d’inclusiu». Ja compten amb el suport d’altres associacions com Stop Violències, que ha signat el manifest i ha ajudat a la seva constitució.
Malgrat que a la concentració no hi havia massa homes, Vanessa Mendoza Cortés, la presidenta d’Stop Violències i també psicòloga social, va explicar que sobretot l’amoïnen les dones que segueixen permetent els micromasclismes, ja que els homes no són qui reben les agressions. Per això, va insistir a canviar la consciència d’aquestes dones. «En el cas dels homes, la transformació ja vindrà sola», va sentenciar.
Treballar dos mesos ‘gratis’
El salari mitjà brut per hora treballada de les dones és un 16% inferior al dels homes, segons dades corresponents al 2016 i fetes públiques aquesta setmana per Eurostat. Això equivaldria a dir que una dona guanya 65 cèntims per cada euro que un home cobra per hora o que les dones treballen gratis els dos últims mesos de l’any.
Els països amb la bretxa salarial més baixa són Itàlia i Luxemburg, amb un 5,5%, i també Romania. Mentre que aquells amb diferències més significatives, Dinamarca (22%), la República Txeca (22,5%) i Estònia (26,9%). Alemanya i Islàndia, en canvi, són exemplars per l’adopció d’iniciatives legislatives en aquest sentit. Per exemple, Alemanya obliga les empreses de més de 250 treballadors a publicar els salaris dels homes i les dones i a equiparar-los. I Islàndia ha avançat en l’educació en igualtat i encapçala el rànquing mundial en igualtat de gènere, segons un informe del 2017 del World Economic Forum.
Els estats membres de la Unió Europea, en canvi, només han aconseguit reduir la bretxa al bloc comunitari en 1,4 punts percentuals respecte l’any 2006, quan era del 17,7%. La discriminació salarial persisteix tot i que siguin més dones que homes qui assoleixen estudis superiors (33% davant del 29%, al 2016) o la taxa d’atur femenina sigui 11,6 punts percentuals inferior a la masculina en els 28 estats membres. En qualsevol cas, la realitat és que aquesta diferència de sous acompanya les dones des que s’integren al mercat laboral fins que es jubilen.
