El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat els escorcolls que van tenir lloc al domicili i a la seu empresarial dels germans Cierco el 8 de juny de l’any passat arran de la demanda per revelació de secret bancari interposada per la família Pujol. Els antics màxims accionistes de BPA van denunciar els fets en entendre que s’havia vulnerat el dret a la intimitat i que l’ordre accedia el seu objectiu, ja que s’havien endut documents que no tenien relació amb el cas Pujol, sinó amb el cas BPA. La sentència de l’Alt tribunal que s’ha comunicat avui al matí els dona la raó en considerar que els registres ordenats per la Batllia «indueixen el risc de perseguir altres delictes, concretament, aquells que deriven de la causa BPA». Per tot plegat, el tribunal «ordena el retorn als recurrents de tots els documents, aparells i suports informàtics que van ser objecte de segrest», tal com ha informat avui el Grup Cierco a través d’un comunicat.
Dues resolucions
En concret, el Constitucional ha notificat dues sentències, ja que ha donat resposta als dos recursos d’empara interposats arran dels registres. El primer, apel·lava al dret a la intimitat dels empresaris i, el segon, a la violació del dret al secret professional i a la defensa denunciats pels lletrats, ja que entre els documents i els més de 38.000 correus electrònics que es van emportar hi havia moltes comunicacions entre advocat i client.
En el primer cas, l’Alt tribunal indica que el procediment es va dur a terme de forma correcte, ja que va ser ordenat per la batlle instructora d’acord amb l’article 76 del Codi de procediment penal arran de la querella interposada per la defensa de la família Pujol i «els agents del servei de policia van ser habilitats per procedir a la seva execució i els advocats dels recurrents van ser presents en els llocs objecte de perquisició». Així mateix, apunta que buscar proves «és un objectiu legítim» però aposta per fer-ho de forma propocional i adequada al cas que correspon. Així, la justícia determina que es van prendre elements que anaven més enllà dels necessaris per la investigació del delicte que els ocupava.
Segons exposen els germans Cierco en el comunicat, la batlle era conscient de la involucració dels querellats amb el cas BPA i que, per tant, els escorcolls s’havien de dur a terme amb una «extrema cura», que va quedar desvirtuada «tant des del punt de vista dels objectes confiscats com pel que feia a l’abast de la seva aplicació». Com a exemple, el TC recorda que es van agafar fins i tot CD’s de música i llibres relacionats amb el cas BPA.
El registre va tenir lloc arran d’una querella de la família Pujol per una presumpta revelació de secrets bancaris
Tal com cita la sentència, «els termes interès o per la present causa són, l’un i l’altre, vagues i tenen com a conseqüència permetre segrestos indiferenciats de materials informàtics i de document», entre els quals elements «que no tenien res a veure amb el delicte de secret bancari, que és el que motivava la perquisició ordenada per la batlle». Per tant, «la generalitat dels termes del mandat de perquisició (des del punt de vista dels objectes segrestats i de la seva vinculació amb el delicte presumptament comès) i l’amplitud del seu camp d’aplicació, combinat amb les circumstàncies en les quals es va emetre, indueixen el risc de perseguir altres delictes, concretament, aquells que deriven de la causa BPA».
En conclusió, doncs, el Constitucional exposa que «el mandat de perquisició hagués hagut de ser més precís en la identificació dels lligams entre els objectes segrestats i la infracció» i que «hagués hagut de justificar la pertinença d’una perquisició als domicilis dels recurrents, en el marc d’una investigació relativa al delicte de revelació de secret bancari, element circumscrit lògicament a l’activitat professional des recurrents».
Pel que fa al recurs d’empara interposat pels advocats, l’Alt tribunal afirma que «si bé és cert que no es va actuar en el domicili professional dels advocats, el secret de les seves comunicacions va ser vulnerat», ja que es van emportar una gran quantitat de correus que contenien «informacions i intercanvis relatius als mitjans i a les estratègies de defensa, així com còpies dels projectes de demandes o altres escrits judicials», tal com van denunciar els Cierco.
