El català ha deixat de ser la llengua més utilitzada al país. És l’alarmant conclusió a la que arriba l’estudi de coneixements i usos lingüístics presentat ahir pel Govern. L’informe, que es presenta periòdicament cada quatre o cinc anys i es realitza a un nombre d’habitants similar des de 1995, mostra la tendència predominant del castellà sobre el català en tots els àmbits de la vida dels andorrans. Per primer cop des del primer estudi, es constata que l’augment de la presència del castellà en detriment del català ja no és només en entorns com els grans magatzems, el transport públic o restaurants, sinó també en algunes situacions de l’àmbit administratiu públic.
Els detalls de l’estudi els van explicar la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, el director de Política Lingüística, Joan Sans, i el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó. Aquest últim, senyalava que «entre 2009 i 2014 molts estrangers van marxar d’Andorra degut a la crisi econòmica i l’ús del català es va recuperar lleugerament en alguns àmbits, especialment a l’atenció al client». Micó afegia, «amb la lleu recuperació dels darrers anys, ha tornat a augmentar el nombre de treballadors estrangers i això ha afectat també a l’ús quotidià de la llengua oficial».
MÉS FACTORS / Però no és l’únic factor. Riba puntualitzaca que «un canvi en la metodologia de l’enquesta ha fet variar el resultat pel que fa als usos lingüístics en l’administració pública». «És la primera vegada que hem inclòs els professionals de la salut pública a l’informe i ens hem adonat que als Centres d’Atenció Primària o a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, hi ha una tendència a atendre els pacients en castellà», admetia la ministra.
Joan Micó: «Els darrers anys ha augmentat el nombre de treballadors estrangers i això ha afectat també a l’ús quotidià del català»
Si bé la majoria de persones que van a l’administració pública es continua atenen en català, amb un 62,2%, el canvi de sistema ha fet caure el percentatge en 30 punts, ja que al 2014 el nombre de persones que es tractava en català era del 91,5%. «Fins ara, només es tenien en compte algunes entitats públiques com els comuns, el servei de policia, Andorra Telecom o la CASS», confessava Sans.
Aquest darrer estudi recull les dades de entre el 2014 i 2018 de 742 persones dels dos sexes, residents a Andorra i majors de 14 anys. Les enquestes telefòniques es van fer a totes les parròquies aleatòriament entre telèfons mòbils i fixes. Micó assegurava que «és la primera vegada que l’informe selecciona enquestats contactant-los a un telèfon mòbil. Hem cregut que d’aquesta manera, el resultat seria molt més divers».
Joan Sans: «Fins ara només es tenien en compte algunes entitats públiques com la policia, els comuns o la CASS»
Per tot plegat, la ministra de cultura va anunciar que «en les pròximes setmanes anunciarem la posada en marxa de noves campanyes d’immersió lingüística per impulsar l’ús del català, especialment en l’àmbit sanitari».
ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES / Moltes campanyes insisteixen en la necessitat de no canviar la llengua quan alguna persona se’ns adreça en castellà. Alguns establiments fins hi tot tenen adhesius al vidre que fan èmfasi en intentar mantenir el català en una conserva. En català ens entendrem, Estima Andorra; parla català o A Andorra, 100% N KTLÀ són alguns dels cartells que es poden veure, per exemple, a la sortida del pàrquing de Caldea. Els esforços no són envà. Menys de la meitat d’enquestats (41,9%) inicia sempre les converses en català. Això no vol dir que la resta es dirigeixi sempre a l’altre persona en castellà, sinó que combinen la freqüència d’ús de vàries llengües.
Sílvia Riba: «En les pròximes setmanes anunciarem la posada en marxa de noves campanyes d’immersió lingüística»
Pel que fa a l’adaptació lingüística amb un interlocutor, gairebé 8 de cada 10 catalanoparlants (75,4%) canvia la seva llengua si l’altra persona se li adreça en castellà i només el 3,5% dels enquestats demana si li poden parlar en català. Fins i tot hi ha una de cada deu persones (10,08%) que mai s’adreça a ningú en català.
Les persones més joves, de 15 a 25 anys, i les més de 50 anys, són les que amb més freqüència continuen parlant en català encara que l’interlocutor els parli en castellà.
ÀMBITS LINGÜÍSTICS / Pel que fa als usos en els diferents àmbits interpersonals, l’estudi observa que es fa un us exclusiu del català més elevat a casa, amb els amics, amb els companys d’estudi o amb els de feina. En l’àmbit familiar, el Govern destaca que la transmissió lingüística del català és favorable. Si bé en el conjunt de la població, amb els progenitors es parla més castellà que català, la situació s’inverteix en el cas contrari. Els progenitors intenten dirigir-se més en català que en castellà als fills.
