Amb motiu del Dia Global per un Avortament Lliure i Segur, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, ofereix una única entrevista a EL PERIÒDIC amb la voluntat de defensar-se públicament de les denúncies que el Govern ha portat a la Batllia i que en les darreres setmanes han trasbalsat la seva situació personal i la de l’entitat que representa.
–Ha rebut ja una notificació formal per part de la Batllia?
–Sí, ja sé per què se m’està investigant i se m’imputen quatre delictes, no tres com va anunciar el mitjà de comunicació que fa de portaveu del Govern i que ho va publicar abans que a mi se’m notifiqués. El cas ja és en mans d’un equip d’advocades nacionals i internacionals.
–De què se l’acusa?
–De delictes majors de calúmnies fetes amb publicitat i de calúmnies contra els coprínceps, així com un delicte menor contra el prestigi de les institucions, tipificats respectivament als articles 172, 320 i 325 del Codi Penal andorrà. Algunes acusacions es basen en un discurs que vaig fer a la Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació envers les Dones (Cedaw) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i altres en unes declaracions que vaig fer a una cadena radiofònica, i això és un delicte sobre la meva llibertat d’expressió.
–Vostè reconeix haver comès aquests delictes?
–Bé, em denuncien, sobretot, per haver anat a l’ONU… Això no és un delicte i, per tant, jo com a persona no n’he comès cap. En qualsevol cas, la meva intervenció es basa com a representant d’Stop Violències, i tenia tot el dret a fer-ho. El Govern assegura que hem enganyat l’ONU o que no els hem dit tota la veritat, com si a l’ONU se la pogués enganyar tan fàcilment. Quan el Govern diu que el nostre informe no és exacte –i sí que vam cometre un error, que posteriorment vam rectificar– no té en compte que l’ONU, abans de deixar intervenir qualsevol entitat civil en una de les seves cambres, comprova tota la informació i determina si el que diu és cert o no. L’objectiu de la meva compareixença no era atacar el Govern, sinó trobar una entesa de diàleg, però ja s’ha demostrat que Andorra, o el Govern actual, no sap dialogar i s’ha decantat per denunciar-me.
–Aleshores, no mantenen cap relació amb el Govern?
–Després de tot el que va passar a l’ONU, en cap moment ens han demanat per asseure’ns i parlar. Nosaltres hem constatat moltes vulneracions, però com no hem obtingut resposta per part del Govern, hem decidit portar-les a fora, cosa que realment és molt difícil d’aconseguir.
–Quan era a Ginebra, en algun moment va arribar a pensar que se la podria denunciar pel que estava dient?
–Rotundament no, perquè seria incongruent. Andorra com a Estat ha signat i ratificat un tractat internacional que defensa que les entitats tenen dret a anar a l’ONU a denunciar el que considerin que no funciona en el seu país. Precisament de tot el que he fet fins ara, l’últim que m’esperava és que se’m denunciés per anar a l’ONU. Suposo que és una prova més que a vegades se signen tractats només perquè en el paper tot queda molt bonic.
–Vostè i Stop Violències formen part de l’Informe Anual de l’Alt Comissionat dels Drets Humans (Annual report of the United Nations High Commissioner for Human Rights and reports of the Office of the High Commissioner and the Secretary-General Human rights bodies and mechanisms, pàgines 8 i 20) perquè el Govern ha pres «mesures desproporcionades» en contra seva.
–Sí, i d’això poc se’n parla i és molt seriós. I no ho dic jo, ho diu l’ONU. En les declaracions que va fer el ministre Jover amb relació a aquest tema no hi ha ni una mica d’humilitat per la seva part, perquè ni tan sols va reconèixer que quan l’ONU pregunta a Andorra per programes socials i de Drets Humans, moltes vegades no obté resposta. Entenc que és molt més fàcil assenyalar-me i oprimir-me a mi com a la culpable de tots els mals del país, però encara avui dia el Govern no ha demostrat que el que diem és mentida. Perquè, és clar, no pot. Només ens denuncia.
–Entén que, sigui com sigui, el Govern estigui molest amb les seves actuacions?
–Sí, però no podem permetre que es criminalitzin accions legítimes. Jo soc andorrana i la meva associació també, tinc dret a denunciar el que considero injust, perquè aquella frase de si no t’agrada, riu Runer avall, no pot servir més. De fet, l’article 15 de la Constitució diu que tenim llibertat d’expressió i que no es pot perseguir ningú per les seves opinions.
–I vostè se sent perseguida?
–No és una qüestió de sensibilitats, sinó de fets: tinc quatre delictes a sobre pel que he dit. Evidentment, estic perseguida.
–Això repercuteix en els serveis que ofereix Stop Violències com a associació?
–Sí. La gent té por a venir, que és el que sempre ha volgut el Govern. Però, al final, qui ho necessita acaba venint perquè veuen que no som tan dolentes com els volen fer creure. Ni ells [el Govern] tan bons. Sovint assistim a l’època medieval, on no es podia dir res que anés contra els senyors feudals i això s’ha d’acabar.
–Vostè té relacions amb entitats feministes i pro avortament d’arreu del món. Què li diuen?
–La veritat és que tot el món està al·lucinant. És un tema molt caspós. Tothom que ens coneix –les companyes de Catalunya, les de França, les de Portugal, les de Suïssa, les d’Itàlia, les de l’Argentina…–, absolutament tothom, flipa. Com pot ser que se’m porti a tribunals per batallar un dret legítim que en ple segle XXI hauríem de tenir arreu? Les associacions internacionals s’hi fan creus, sobretot perquè Andorra té un imaginari que nosaltres, la classe treballadora, ha aconseguit trencar. El Bisbe ja m’imagino què deu dir, però m’agradaria saber què pensa Emmanuel Macron que se m’imputin aquests delictes, especialment, el d’injúries contra el Coprincipat.
–Com creu que acabarà tot plegat?
–No ho sé. Espero que amb la legalització de l’avortament.
–Per aconseguir determinades fites, històricament, abans ha calgut que molts paguessin les represàlies dels qui no les volien. Creu que aquest és el seu cas?
–Sí, crec que a vegades s’han de traspassar les línies vermelles, malgrat que el cap de Govern digui que no. No pot ser que se’ns deixi batallar perquè queda bé de cara a l’exterior i a l’hora de la veritat només es pugui arribar fins a on a ells els interessa, tot i que això ho fa Andorra i tots els governs… És necessari que la ciutadania perdi la por, perquè fora del país hi ha molts drets que nosaltres encara no hem aconseguit. Hi ha gent que em diu que no sap si soc valenta o idiota, però em felicita pel que faig. I m’agrada molt.
–Amb aquesta denúncia, el Govern aconseguirà silenciar-la?
–Què va! Si el Govern volia silenciar-nos, ha aconseguit internacionalitzar la nostra causa. Ens ha donat una fama arreu del món brutal, moltes gràcies, Govern d’Andorra! És surrealista, bé, és despòtic i anacrònic, que es denunciï algú per anar a l’ONU i expressar-se lliurement en un mitjà de comunicació. Gràcies a això se’ns estan apropant associacions internacionals reconegudes per protegir-nos i estar amatents a què passa. Encara que jo demà desaparegui del món, la lluita ja no s’aturarà i Andorra està en el punt de mira.
